dimarts, 21 de desembre del 2010
Lacenet
És molt interessant com hi ha múltiples alternatives que ens ofereix la xarxa per treballar continguts. Molts d'aquests recursos surten de la iniciativa desinteressada d'un grup de mestres. Tal és el cas de lacenet
Un portal creat per mestres i per persones relacionades amb el món de l'ensenyament on es poden compartir activitats, recursos de tota mena.
Trobo que aquest també és un punt fort d'obrir les noves tecnologies a l'educació. És una porta oberta al que estan fent altres mestres i comunitats educatives.
Crec que quan sigui mestre, serà important tenir totes aquestes adreces web per compartir i buscar informació d'activitats i recerca que puc incorporar a la meva tasca docent i, qui sap... Potse jo en un futur també seré capaç d'aportar recursos a aquestes plataformes!!
Un portal creat per mestres i per persones relacionades amb el món de l'ensenyament on es poden compartir activitats, recursos de tota mena.
Trobo que aquest també és un punt fort d'obrir les noves tecnologies a l'educació. És una porta oberta al que estan fent altres mestres i comunitats educatives.
Crec que quan sigui mestre, serà important tenir totes aquestes adreces web per compartir i buscar informació d'activitats i recerca que puc incorporar a la meva tasca docent i, qui sap... Potse jo en un futur també seré capaç d'aportar recursos a aquestes plataformes!!
dijous, 16 de desembre del 2010
RECURSOS EN LÍNIA
Avui, la Sandra ens ha presentat unmunt de recursos que es troben a la xarxa. Ha estat molt útil ( aquí entra la meva faceta de mare) perquè , em trobo moltes vegades buscant per la xarxa pàgines de joc i , sincerament, és difícil destriar el gra de la palla. Més enllà de l'edu365, els altres recursos que trobava eren molt limitats. Molt del que es troba a internet són pagines amb molta publicitat o jocs que no acaben de ser massa adequats.
Jo, a casa faig servir la pàgina de la BBC:
http://www.bbc.co.uk/cbeebies/teletubbies/games/#
http://www.barbapapa.fr/gb/barbapapa-games.html
Aquestes dues pàgines són les que més agraden.
Ara tindré nous recursos per jugar amb elles!
Així, doncs, avui la classe ha estat molt profitosa per a mi!
Jo, a casa faig servir la pàgina de la BBC:
http://www.bbc.co.uk/cbeebies/teletubbies/games/#
http://www.barbapapa.fr/gb/barbapapa-games.html
Aquestes dues pàgines són les que més agraden.
Ara tindré nous recursos per jugar amb elles!
Així, doncs, avui la classe ha estat molt profitosa per a mi!
dimarts, 14 de desembre del 2010
Notícies retocades.
Al final acabarem coneixent aquesta aplicació del photoshop. Ha esta entretingut fer les notícies retocades i segur que si als nens el hi deuen fer molta gràcia.
No sé perquè, que tinc la sensació que la meva habilitat amb el ratolí és pitjor pel fet de ser esquerrana.
He après a fer anar el ratolí amb la mà dreta i, clar, amb l'esquerra no tinc l'hàbit, però trobo que aquesta feina més precisa que demana el photoshop és una mica més complicada pels esquerrans.
En qualsevol cas i després de unes quantes hores, aquí tenim el resultat:
No sé perquè, que tinc la sensació que la meva habilitat amb el ratolí és pitjor pel fet de ser esquerrana.
He après a fer anar el ratolí amb la mà dreta i, clar, amb l'esquerra no tinc l'hàbit, però trobo que aquesta feina més precisa que demana el photoshop és una mica més complicada pels esquerrans.
En qualsevol cas i després de unes quantes hores, aquí tenim el resultat:
dijous, 9 de desembre del 2010
Hora per avançar feina
Avui hem fet servir l'hora per avançar feina.
Buscant sobre els nens i la creativitat, hem trobat un article interessant que ens realciona amb els primat i el paler de l'acte creatiu. Aquñi el teniu:
http://www.somosprimates.com/2010/12/arte-innato-1/
Buscant sobre els nens i la creativitat, hem trobat un article interessant que ens realciona amb els primat i el paler de l'acte creatiu. Aquñi el teniu:
http://www.somosprimates.com/2010/12/arte-innato-1/
dimarts, 30 de novembre del 2010
PLA ANUAL
Hem de fer un disseny del pla anual: festes, sortides, activitats i a grans trets el que es treballarà a cada trimestre.
Com treballar el Nadal amb les TIC?
Aqui hi ha un lloc divertit: juguem a encendre els llums de l'arbre de nadal!
http://www.akidsmath.com/flashes/mgames/tree.swf
Pintem Boles de Nadal:
http://www.xtec.es/trobada/pasqua01/index_treballs.htm
Altres recursos que trobem a la xarxa: l'explicació de cada tradició de Nadal que podem utilitzar per obrir una rotllana amb els nens i que ells també ens ajudin a explicar què és cada cosa:
http://www.sortirambnens.com/fires-i-festes/festivitats-tradicionals/370-larbre-de-nadal.html
http://www.sortirambnens.com/fires-i-festes/festivitats-tradicionals/392-el-pare-noel.html
http://www.sortirambnens.com/fires-i-festes/festivitats-tradicionals/371-el-pessebre.html
Una altra activitat possible és l'activitat que van dur a terme aquestes escoles el Nada del 2003, i consistia a crear un salvapantalles per a l'ordinador amb motius nadalencs:
http://www.xtec.es/trobada/nadal03/treballs.htm
També a la xarxa, hem trobat un joc nadalenc:
Vestim el ninot de neu:
http://www.interdidactica.com/jugar.php?lan=ca&game=na001
A la segona part de la classe hem reflexionat sobre la finalitat de l'educació infantil i com les TIC són unes eines a disposició per assolir aquesta finalitat.
La finalitat de l'educació infantil, són moltes, però una definició possible és:
Contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels nens i nenes, en colaboració amb les famílies, proporcionant un clima i entorn de confiança perquè se sentin acollits.
Eixos a desenvolupar a l'etapa d'infantil:
Aprendre a actuar de manera cada cop més autònoma
Aprendre a pensar i comunicar
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
Aprendre a conviure i habitar el món.
Per evitar confusions, parlem de la diferència entre capacitat i competència.A infantil es parla de capacitats: Ser i actuar, Pensar i comunicar, descobrir, conviure.A Primaria es parla de competències personals, comunicatives, metodològiques, convivencials.
Que entenem per competència: engloba capacitats, coneixements i actituds que forma part de l'educació integrada de la persona.
Dintre de les competència: Què és la competència virtual?
Són les capacitats i condicions en el tractament i procés de representació i les tecnologies virtuals: implica entendre que la comunicació té lloc per mitjans tècnics.
Dintre de les competències del curriculum hi ha específicament un apartat de competència de tractament de la informació i la competència digital.
Les dimensions de les competències bàsiques:
Coneixements dels sistemes informàtics ( hardware, redes, software). Ús del sistema operatiu. Cerca i selecció d'informació via internet. Comunicació interpersonal i treball colaboratiu en xarxa. Processament de textos. Tractament de la imatge. Ús del full de càlcul, ús de base de dades...
També un entrenament d'aprenentatge amb les TIC.
L'utilitzací didàctica de les TIC:
Recolzar l'exposició magistral amb presentació multimedia.
Donar competències digitals per a la realització de diferents tasques...
Ampliar informació buscant a internet...
És evident que no podem ignorar-les i que formen part important de la realitat que envolta a l'infant.
Com treballar el Nadal amb les TIC?
Aqui hi ha un lloc divertit: juguem a encendre els llums de l'arbre de nadal!
http://www.akidsmath.com/flashes/mgames/tree.swf
Pintem Boles de Nadal:
http://www.xtec.es/trobada/pasqua01/index_treballs.htm
Altres recursos que trobem a la xarxa: l'explicació de cada tradició de Nadal que podem utilitzar per obrir una rotllana amb els nens i que ells també ens ajudin a explicar què és cada cosa:
http://www.sortirambnens.com/fires-i-festes/festivitats-tradicionals/370-larbre-de-nadal.html
http://www.sortirambnens.com/fires-i-festes/festivitats-tradicionals/392-el-pare-noel.html
http://www.sortirambnens.com/fires-i-festes/festivitats-tradicionals/371-el-pessebre.html
Una altra activitat possible és l'activitat que van dur a terme aquestes escoles el Nada del 2003, i consistia a crear un salvapantalles per a l'ordinador amb motius nadalencs:
http://www.xtec.es/trobada/nadal03/treballs.htm
També a la xarxa, hem trobat un joc nadalenc:
Vestim el ninot de neu:
http://www.interdidactica.com/jugar.php?lan=ca&game=na001
A la segona part de la classe hem reflexionat sobre la finalitat de l'educació infantil i com les TIC són unes eines a disposició per assolir aquesta finalitat.
La finalitat de l'educació infantil, són moltes, però una definició possible és:
Contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels nens i nenes, en colaboració amb les famílies, proporcionant un clima i entorn de confiança perquè se sentin acollits.
Eixos a desenvolupar a l'etapa d'infantil:
Aprendre a actuar de manera cada cop més autònoma
Aprendre a pensar i comunicar
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
Aprendre a conviure i habitar el món.
Per evitar confusions, parlem de la diferència entre capacitat i competència.A infantil es parla de capacitats: Ser i actuar, Pensar i comunicar, descobrir, conviure.A Primaria es parla de competències personals, comunicatives, metodològiques, convivencials.
Que entenem per competència: engloba capacitats, coneixements i actituds que forma part de l'educació integrada de la persona.
Dintre de les competència: Què és la competència virtual?
Són les capacitats i condicions en el tractament i procés de representació i les tecnologies virtuals: implica entendre que la comunicació té lloc per mitjans tècnics.
Dintre de les competències del curriculum hi ha específicament un apartat de competència de tractament de la informació i la competència digital.
Les dimensions de les competències bàsiques:
Coneixements dels sistemes informàtics ( hardware, redes, software). Ús del sistema operatiu. Cerca i selecció d'informació via internet. Comunicació interpersonal i treball colaboratiu en xarxa. Processament de textos. Tractament de la imatge. Ús del full de càlcul, ús de base de dades...
També un entrenament d'aprenentatge amb les TIC.
L'utilitzací didàctica de les TIC:
Recolzar l'exposició magistral amb presentació multimedia.
Donar competències digitals per a la realització de diferents tasques...
Ampliar informació buscant a internet...
És evident que no podem ignorar-les i que formen part important de la realitat que envolta a l'infant.
dijous, 25 de novembre del 2010
PIXILACIÓ
Avui hem fet una activitat amb la càmara digital que es pot fer també amb nens d'infantil. Es diu Pixilació.
La Míriam i jo hem volgut fer una pixilació per ensenya els conceptes davant-darrera, esquerra-dreta, dins-fora. Hem jugat amb uns llapissos que anaven antrant i sortint de l'estoig.
Hem volgut fer el títol escrit a mà i en total hem fet més de 200 fotos!! Fet que seria impossible si no tinguessim les tecnologies d'avui dia.
Ha estat força entretingut! A veure com surt el petit film!
La Míriam i jo hem volgut fer una pixilació per ensenya els conceptes davant-darrera, esquerra-dreta, dins-fora. Hem jugat amb uns llapissos que anaven antrant i sortint de l'estoig.
Hem volgut fer el títol escrit a mà i en total hem fet més de 200 fotos!! Fet que seria impossible si no tinguessim les tecnologies d'avui dia.
Ha estat força entretingut! A veure com surt el petit film!
dimarts, 23 de novembre del 2010
Competències, objectius i recursos
Avui hem estat reflexionant sobre les competències i capacitats del curriculum i els decrets que regulen els cicles d'educació infantil.
ALFABETITZACIÓ DIGITAL Miriam Rubio
Laia Ribes
Núria Tamayo
CAS Pràctic.
Tasca per fer una valoració de les implantacions de les TIC a l'escola.
Tasca per fer una valoració de les implantacions de les TIC a l'escola.
1.- Quines són les competències bàsiques , a nivell global, d'aquesta etapa d'infantil?
DECRET
101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació
infantil.
Les competències que recull aquest decret, les engloba en capacitats, tal i com apareixen a continuació:
Capacitats
1. S’ha d’afavorir el desenvolupament de les capacitats que han de permetre
als infants créixer integralment com a persones iguals en el món actual, amb uns
aprenentatges continuats i progressius, que han de seguir en el segon cicle de
l’educació infantil.
2. El desenvolupament d’aquestes capacitats és el resultat del que s’aprèn. Així
doncs, al llarg de l’etapa de l’educació infantil els infants han d’anar desenvolupant
les capacitats següents:
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació,
tot adonant-se de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva de si mateixos i de les altres persones.
Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per
actuar amb seguretat i eficàcia.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions
de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat
i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5686 – 5.8.2010 61475
Disposicions
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els
perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciantse
en la resolució pacífica de conflictes.
Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una
autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
3. Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d’haver
desenvolupat en acabar el primer cicle de l’educació infantil, en relació amb els
continguts de les àrees.
DECRET
181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del
segon cicle de l’educació infantil.
Pel que fa al segon cicle el decret que el regula recull les següents capacitats:
Capacitats
6.1 En aquesta etapa s’afavorirà que els infants desenvolupin les capacitats
que els han de permetre créixer integralment com a persones en el món d’avui,
en uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació
primària amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat
en inalitzar l’educació obligatòria.
6.2 Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d’haver
desenvolupat en acabar el segon cicle de l’educació infantil, en relació amb els
continguts de les àrees i els criteris d’avaluació.
6.3 En inalitzar el segon cicle de l’educació infantil l’infant haurà de ser capaç
de:
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació,
tot adonant-se de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva d’ell mateix i dels altres.
Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per
actuar amb seguretat i eicàcia.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions
de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat
i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identiicar-ne els
perills i aprendre a actuar en conseqüència.
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució
pacíica de conlictes.
Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a
una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració
social.
que els han de permetre créixer integralment com a persones en el món d’avui,
en uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació
primària amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat
en inalitzar l’educació obligatòria.
6.2 Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d’haver
desenvolupat en acabar el segon cicle de l’educació infantil, en relació amb els
continguts de les àrees i els criteris d’avaluació.
6.3 En inalitzar el segon cicle de l’educació infantil l’infant haurà de ser capaç
de:
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació,
tot adonant-se de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva d’ell mateix i dels altres.
Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per
actuar amb seguretat i eicàcia.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions
de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat
i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identiicar-ne els
perills i aprendre a actuar en conseqüència.
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució
pacíica de conlictes.
Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a
una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració
social.
De totes aquestes capacitats nosaltres volem destacar que treballarem per tal que els alumnes puguin ser competents en els diferent àmbits que recull el curriculum. Els que sota nostra punt de vista considerem més importants (tot i que tots ho són) trobem :
1. L’autonomia. Fomentar l’adquisició de petites responsabilitats adequades al seu desenvolupament, per tal que el nen vagi adquirint pregressivament unes responsabilitats i uns deures.
2. L’autoestima. Procurarem crear un ambient a classe acollidor que afavoreixi la confiança i l’afecte. Valorarem sempre la participació del infants per tal que vagin adquirint seguretat en ells mateixos.
3. Socialització: Fomentarem l’adquisició de valors per a la convivència basat en el respecte, l’ajut mutu, la comunicació, la solidaritat, col·laboració amb el grup, per tal que s’integri de manera saludable a la societat.
4. Coneixement d’un mateix: Treballarem activitats desitnades al coneixement i experimentació del propi cos, no només a nivell físic sinó també a nivell emocional: verbalitzar sentiments, emocions i l’expressió.
2.- Quins objectius s'han de treballar amb les TIC?
Segons la llei d'Educació de Catalunya del 2009
Article 2. Principis rectors del sistema educatiu
h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels
sistemes digitals.
i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la
informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.
3.- De quins recursos disposem?
Segons la llei d'Educació de Catalunya del 2009
Article 89. Serveis digitals i telemàtics a disposició dels
centres
1. El Departament ha de facilitar als centres educatius l’accés
a un conjunt de serveis digitals i telemàtics orientats a millorar
el desenvolupament de l’activitat educativa. Els centres han de
posar aquests serveis, en la mesura que escaigui, a disposició del
professorat, els alumnes i les famílies.
2. Els serveis digitals i telemàtics a què fa referència l’apartat
1 han de posar a disposició dels centres aplicacions didàctiques
i continguts educatius de qualitat, serveis de dossier personal
d’aprenentatge i de registre acadèmic personal individual i altres
aplicacions i serveis digitals orientats a potenciar l’excel·lència
dels aprenentatges i a facilitar el funcionament dels centres.
3. El dossier personal d’aprenentatge emmagatzema en suport
digital i fa accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi
per reglament, els documents i els objectes digitals que
resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna
durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació
primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del
dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació.
4. El registre acadèmic personal individual conté en suport digital,
d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament,
les dades acadèmiques personals dels alumnes que els centres
considerin pertinents i les que siguin necessàries per a complir la
normativa sobre aspectes formals de l’avaluació dels alumnes
Preàmbul ( de la llei)
Potencia la innovació pedagògica sistemàtica i estructurada, el
reconeixement de les bones pràctiques educatives amb el foment
i el suport del lideratge educatiu, la formació del professorat,
les infraestructures digitals del centre i la previsió de centres de
referència pedagògica.
Article 87. Organització dels espais escolars i dels entorns
d’aprenentatge.
L’estructura i l’organització dels centres han de definir entorns
d’aprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses
formes de transmissió de coneixement als grups classe, i també
les activitats individuals de treball i estudi. Amb aquesta finalitat,
els projectes constructius de centres educatius han de definir espais,
instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat,
redueixin l’impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies
digitals, i han de configurar entorns d’ensenyament i aprenentatge
funcionals i ergonòmics que estimulin la vinculació dels alumnes
amb el procés d’aprenentatge.
Article 2. Principis rectors del sistema educatiu
h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels
sistemes digitals.
i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la
informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.
3.- De quins recursos disposem?
Segons la llei d'Educació de Catalunya del 2009
Article 89. Serveis digitals i telemàtics a disposició dels
centres
1. El Departament ha de facilitar als centres educatius l’accés
a un conjunt de serveis digitals i telemàtics orientats a millorar
el desenvolupament de l’activitat educativa. Els centres han de
posar aquests serveis, en la mesura que escaigui, a disposició del
professorat, els alumnes i les famílies.
2. Els serveis digitals i telemàtics a què fa referència l’apartat
1 han de posar a disposició dels centres aplicacions didàctiques
i continguts educatius de qualitat, serveis de dossier personal
d’aprenentatge i de registre acadèmic personal individual i altres
aplicacions i serveis digitals orientats a potenciar l’excel·lència
dels aprenentatges i a facilitar el funcionament dels centres.
3. El dossier personal d’aprenentatge emmagatzema en suport
digital i fa accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi
per reglament, els documents i els objectes digitals que
resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna
durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació
primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del
dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació.
4. El registre acadèmic personal individual conté en suport digital,
d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament,
les dades acadèmiques personals dels alumnes que els centres
considerin pertinents i les que siguin necessàries per a complir la
normativa sobre aspectes formals de l’avaluació dels alumnes
Preàmbul ( de la llei)
Potencia la innovació pedagògica sistemàtica i estructurada, el
reconeixement de les bones pràctiques educatives amb el foment
i el suport del lideratge educatiu, la formació del professorat,
les infraestructures digitals del centre i la previsió de centres de
referència pedagògica.
Article 87. Organització dels espais escolars i dels entorns
d’aprenentatge.
L’estructura i l’organització dels centres han de definir entorns
d’aprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses
formes de transmissió de coneixement als grups classe, i també
les activitats individuals de treball i estudi. Amb aquesta finalitat,
els projectes constructius de centres educatius han de definir espais,
instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat,
redueixin l’impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies
digitals, i han de configurar entorns d’ensenyament i aprenentatge
funcionals i ergonòmics que estimulin la vinculació dels alumnes
amb el procés d’aprenentatge.
dimarts, 16 de novembre del 2010
Projecte: Per Laberints
Comencem a preparar el projecte.
S'ha d'anar a visitar una escola o bé un museu. He de trobar una necessitat i fer un projecte de final de curs que doni resposta a aquesta necessitat.
Si optem per fer alguna cosa relacionada amb l'escola, primer hem de fer pautes d'observació al centre escolar:
Quina és la filosofia davant les TIC del centre: com es planteja? transversal? que fan servir?
Com fan servir les TIC a la classe/ aula: disposició espacial general, pissara, mural .... i si tenen cabuda les TIC.
Presència de les TIC a la programació del centre.
Dins el Projecte Educatiu de Centre,Projecte Curricular de Centre, Programació anual, Reglament Intern del Centre.
Si agafem el museu: estudíem com han creat l'exposició a través de les TIC.
Hem tingut una primera idea. Fer un projecte d'activitats per a nens d'Educació Infantil que vagin a visitar el museu.
Hem vist que l'Exposicio Per Laberints pot ser molt adequada per generar situacions que promoguin la descoberta i l'aprenentatge. Els laberints tenen moltes relacions amb l'aprenentatge de l'espai. És un entorn divertit, que provoca curiositat i un repte per als infants.
Hem vist que l'exposició té activitat per als nens de 6 a 14 anys però que no tenen cap projecte per a nens més petits. Així que hem descobert una mancança que podem cubrir elaborant un projecte per a aquesta franja d'edat, pensada per fer una visita amb l'escola.
Avui hem fet una pluja d'idees:
Proposa una sortida amb nens per a l'exposició per laberints : treballaran l'orientació i la descoberta de l'entorn.
Quines activitats:
Un mp3 amb explicació adaptada als nens de 4 o 5 de les instal·lacions de l'esposició.
Un Power Point animat amb el mite del minotaure explicat com un conte per als nens
Una excursió pel laberint d'Horta. Els nens gravaran amb video els seus passos fins arribar al centre del laberint.
Una altra activitat per aprendre la diferencia entre els laberints Unicursal i "mazes"
A aquest blog hi ha informació de l'experiència de la visita a l'exposició:
http://www.barcelonetes.com/2010/08/per-laberints-al-cccb.html
L'exposició disposa de una activitat relacionada amb les TIC: Construint Laberints:
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/informatiumuseus/files/2010/10/cccb-tallers_perlaberints.pdf
Un altre recurs Laberints per imprimir:
http://www.publijuegos.com/laberintos_para_jugar.html
Una altra sortida: anem a un laberint de blat de moro:
http://www.sortirambnens.com/index.php/excursions/a-peu/522-laberint-de-blat-de-moro.html
Després d'aquest brain storming, a la classe s'ha parlat dels diferents reglaments que afecten el cicle d'educació Infantil.
Disposem dels diferents reglaments publicats a moodle.
TIC a les tres àrees curriculars.
Orientació espacio-temporal
Control Postural
La relació afectiva amb l'alume, també amb les TIC com a recurs.
Els espais web, faciliten la comunicació amb les famílies, foros de comunicació...
Presenta diversitat de tasques.
CAS Pràctic.
Com a mestre hem de fer una valoració de les implantacions de les TIC a l'escola.
Quines són les competències bàsiques d'aquesta etapa d'infantil?
-a nivell global-
Del DECRET
101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació
infantil.
Capacitats
1. S’ha d’afavorir el desenvolupament de les capacitats que han de permetre
als infants créixer integralment com a persones iguals en el món actual, amb uns
aprenentatges continuats i progressius, que han de seguir en el segon cicle de
l’educació infantil.
2. El desenvolupament d’aquestes capacitats és el resultat del que s’aprèn. Així
doncs, al llarg de l’etapa de l’educació infantil els infants han d’anar desenvolupant
les capacitats següents:
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació,
tot adonant-se de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva de si mateixos i de les altres persones.
Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per
actuar amb seguretat i eficàcia.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions
de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat
i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5686 – 5.8.2010 61475
Disposicions
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els
perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciantse
en la resolució pacífica de conflictes.
Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una
autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
3. Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d’haver
desenvolupat en acabar el primer cicle de l’educació infantil, en relació amb els
continguts de les àrees.
DECRET
181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del
segon cicle de l’educació infantil.
Capacitats
6.1 En aquesta etapa s’afavorirà que els infants desenvolupin les capacitats
que els han de permetre créixer integralment com a persones en el món d’avui,
en uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació
primària amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat
en inalitzar l’educació obligatòria.
6.2 Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d’haver
desenvolupat en acabar el segon cicle de l’educació infantil, en relació amb els
continguts de les àrees i els criteris d’avaluació.
6.3 En inalitzar el segon cicle de l’educació infantil l’infant haurà de ser capaç
de:
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació,
tot adonant-se de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva d’ell mateix i dels altres.
Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per
actuar amb seguretat i eicàcia.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions
de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat
i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identiicar-ne els
perills i aprendre a actuar en conseqüència.
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució
pacíica de conlictes.
Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a
una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració
social.
Quins objectius s'han de treballar amb les TIC?
Article 2. Principis rectors del sistema educatiu
h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels
sistemes digitals.
i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la
informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.
De quins recursos disposem?
Segons la llei d'Educació de Catalunya del 2009
Article 89. Serveis digitals i telemàtics a disposició dels
centres
1. El Departament ha de facilitar als centres educatius l’accés
a un conjunt de serveis digitals i telemàtics orientats a millorar
el desenvolupament de l’activitat educativa. Els centres han de
posar aquests serveis, en la mesura que escaigui, a disposició del
professorat, els alumnes i les famílies.
2. Els serveis digitals i telemàtics a què fa referència l’apartat
1 han de posar a disposició dels centres aplicacions didàctiques
i continguts educatius de qualitat, serveis de dossier personal
d’aprenentatge i de registre acadèmic personal individual i altres
aplicacions i serveis digitals orientats a potenciar l’excel·lència
dels aprenentatges i a facilitar el funcionament dels centres.
3. El dossier personal d’aprenentatge emmagatzema en suport
digital i fa accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi
per reglament, els documents i els objectes digitals que
resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna
durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació
95
primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del
dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació.
4. El registre acadèmic personal individual conté en suport digital,
d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament,
les dades acadèmiques personals dels alumnes que els centres
considerin pertinents i les que siguin necessàries per a complir la
normativa sobre aspectes formals de l’avaluació dels alumnes
Preàmbul ( de la llei)
Potencia la innovació pedagògica sistemàtica i estructurada, el
reconeixement de les bones pràctiques educatives amb el foment
i el suport del lideratge educatiu, la formació del professorat,
les infraestructures digitals del centre i la previsió de centres de
referència pedagògica.
Article 87. Organització dels espais escolars i dels entorns
d’aprenentatge
L’estructura i l’organització dels centres han de definir entorns
d’aprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses
formes de transmissió de coneixement als grups classe, i també
les activitats individuals de treball i estudi. Amb aquesta finalitat,
els projectes constructius de centres educatius han de definir espais,
instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat,
94
redueixin l’impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies
digitals, i han de configurar entorns d’ensenyament i aprenentatge
funcionals i ergonòmics que estimulin la vinculació dels alumnes
amb el procés d’aprenentatge.
Article
dijous, 11 de novembre del 2010
Gcompris
Avui ens han presentat una experiència d'introducció de TIC a l'educació infantil.
Ens trobem a la societat de la informació dominada cada cop més per les eines digitals. Però això no vol dir que tots els nens tinguin accés a les noves tecnologies i cal que se'ls expliqui una realitat tan present entre nosaltres.
Abans que res, hem recordat la diferència entre TIC ( part del contingut de les tecnologies de la informació) i les TAC ( tot el que té relació amb les parts externes i de maquinària de la tecnologia).
A l'aula de P3 podrem trobar moltes diferències entre els mateixos nens. Hi ha nens que tindran ja nocions de com fer-ho anar i n'hi haurà que no tingui cap hàbit.
En l'activitat que ens han presentat, les aules d'informàtica estaven adaptades aln nens d'infantil. Se'l prepara per aprendre a agafar i bellugar el ratolí ( el comparen amb un ratolí i les orelles, el nas...) També aprenen a fer-lo moure amb suavitat: agafen el ratoli i se'l passen per la panxa suaument.
Altra possibilitat es dona amb el teclat que té les lletres de pal (que són les que aprenen a P4).
Arrel d'aquesta experiència, molts companys de classe es qüestionaven la idoneïtat d'aquestes classes d'informàtica per a nens tan petits. La meva opinió al respecte la poso aquí:
Opinió sobre l'us de les tic a nens tan petits.
Aquestes acitivitats d'informàtica es perden hores per fer altres tipus d'activitats. És realment important que els nens facin informàtica des de tan petits. No acabaran fer servir el ratolí correctament sense necessitat d'ensenyar-li.
La meva opinió és que les tic són una altra eina per aprendre un aspecte que és molt present en la societat i en aquest sentit no es poden obviar i han de formar part de l'aprenentatge. També en infantil i s'ha d'adaptar al nivell de desenvolupament i utilitzar-ho com un recurs més que enriquieixi l'aprenentatge.
No podem oblidar que créixer i formar-se al marge de les tic, avui en la nostra societat és tancar-se moltíssimes possibilitats de projecció. Són presents a totes les feines i cada cop més s'està cocnvertint en l'eina fonamental de comunicació.
Per tant, jo trobo positiu introduir-les des de ben petits. A més penso que els nens entèn perfectament que els joc d'ordinador tenen una dinàmica de funiconament determinada ( més ràpid/ més imatge i tot amb un clic) i els jos tradicional tenen una altra dinàmica. Per tant no crec que el fet que juguin una estona amb l'ordinador, faci que després menysprein un taller de plastilina o un altra tipus d'activitat que requereixi més dedicació i menys immediatesa.
En definitiva, l'escola és una intitució que ha de fomentar la igualtat entre els alumnes i tot i que podran haver nens que tinguin l'accés a casa, s'ha de fomentar que tots els nens tinguin accés a l'aprenentatge de noves tecnologies.
Hem descobert un nou recurs: el G compris. Hi ha tot d'activitats destinades a familiaritzar-se amb el funcionament de l'ordinador: com es mou el ratolí, fer servir el teclat. He trobat que eren activitats que poden ajudar a relacionar els nens d'infantil amb l'ordinador.
Aquesta tarda ho provaré amb les meves filles!
La idea que a p5, siguin completament autonoms.
Hem començat a treballar amb el program gcompris. Una eina per dissenyar jocs enfocat a l'etapa d'infantil.
Ens trobem a la societat de la informació dominada cada cop més per les eines digitals. Però això no vol dir que tots els nens tinguin accés a les noves tecnologies i cal que se'ls expliqui una realitat tan present entre nosaltres.
Abans que res, hem recordat la diferència entre TIC ( part del contingut de les tecnologies de la informació) i les TAC ( tot el que té relació amb les parts externes i de maquinària de la tecnologia).
A l'aula de P3 podrem trobar moltes diferències entre els mateixos nens. Hi ha nens que tindran ja nocions de com fer-ho anar i n'hi haurà que no tingui cap hàbit.
En l'activitat que ens han presentat, les aules d'informàtica estaven adaptades aln nens d'infantil. Se'l prepara per aprendre a agafar i bellugar el ratolí ( el comparen amb un ratolí i les orelles, el nas...) També aprenen a fer-lo moure amb suavitat: agafen el ratoli i se'l passen per la panxa suaument.
Altra possibilitat es dona amb el teclat que té les lletres de pal (que són les que aprenen a P4).
Arrel d'aquesta experiència, molts companys de classe es qüestionaven la idoneïtat d'aquestes classes d'informàtica per a nens tan petits. La meva opinió al respecte la poso aquí:
Opinió sobre l'us de les tic a nens tan petits.
Aquestes acitivitats d'informàtica es perden hores per fer altres tipus d'activitats. És realment important que els nens facin informàtica des de tan petits. No acabaran fer servir el ratolí correctament sense necessitat d'ensenyar-li.
La meva opinió és que les tic són una altra eina per aprendre un aspecte que és molt present en la societat i en aquest sentit no es poden obviar i han de formar part de l'aprenentatge. També en infantil i s'ha d'adaptar al nivell de desenvolupament i utilitzar-ho com un recurs més que enriquieixi l'aprenentatge.
No podem oblidar que créixer i formar-se al marge de les tic, avui en la nostra societat és tancar-se moltíssimes possibilitats de projecció. Són presents a totes les feines i cada cop més s'està cocnvertint en l'eina fonamental de comunicació.
Per tant, jo trobo positiu introduir-les des de ben petits. A més penso que els nens entèn perfectament que els joc d'ordinador tenen una dinàmica de funiconament determinada ( més ràpid/ més imatge i tot amb un clic) i els jos tradicional tenen una altra dinàmica. Per tant no crec que el fet que juguin una estona amb l'ordinador, faci que després menysprein un taller de plastilina o un altra tipus d'activitat que requereixi més dedicació i menys immediatesa.
En definitiva, l'escola és una intitució que ha de fomentar la igualtat entre els alumnes i tot i que podran haver nens que tinguin l'accés a casa, s'ha de fomentar que tots els nens tinguin accés a l'aprenentatge de noves tecnologies.
Hem descobert un nou recurs: el G compris. Hi ha tot d'activitats destinades a familiaritzar-se amb el funcionament de l'ordinador: com es mou el ratolí, fer servir el teclat. He trobat que eren activitats que poden ajudar a relacionar els nens d'infantil amb l'ordinador.
Aquesta tarda ho provaré amb les meves filles!
La idea que a p5, siguin completament autonoms.
Hem començat a treballar amb el program gcompris. Una eina per dissenyar jocs enfocat a l'etapa d'infantil.
dimarts, 9 de novembre del 2010
Sessio de presentació.
FORMAR LECTORES Y AUTORES EN UN MUNDO DIGITAL
Idees que han sortit a la classe: compartir ordinador a més del paper i llapis.
Utilitzar-les sense abusar.
General: no matar creativitat
Treballar amb la família: quin us es dona a l'aula i quin a casa. A classe: instrucció, una finalitat.
A casa:potser navegant sense cap objectiu formatiu.
No s'ha de prendre la relació personal, no treballar aÏlladament cadascu al seu portàtil (ojo en l'1 per 1- un ordinador per nen a l'aula)
Buscar l'equilibri: també treball cooperatiu amb treball en xarxa que fomenta la socialització.
Ensenyar a contrastar la informació que hi ha a internet, amb llibres i amb les fonts més fiables.
Els professora hauríem d'estar oberts a les tic sense menysprear els recursos tradicionals.
No dependre de les tic. Si falla internet has de tenir un pla B, per donar la classe.
Però quan tens els llibres a l'ordinador ja el necessites a casa per fer els deures... S'ha de saber buscar l'equilibri: buscar a l'ordinador, però també pots fomentar anar a la biblioteca a buscar altres mitjans que no sigui internet, per no abusar-ne.
Hi ha una mancança en la preparació dels mestres, primer. Moltes escoles tenen escoles que tenen pissarres digitals però no la saben fer anar.
També s'ha de canviar la mentalitat de banc de saber, sinó mediar entre els coneixements dels alumnes, aprofitar que els nens saben de noves tecnologies.
Aprofitar la bidireccionalitat, la reprocitat alumne-mestre.
Com motivar el mestres a utilitzar les tic?
Tractarles amb curiositat,fent cursos per a assolir uns objectius.
Com adequar les tic perquè els alumnes no es despistin?
Es potencia el treball en grup?
Es comenta que els ordinadors del nens de l'escola estan capats per no tenir accès a segons quines pàgines: facebook, etc...
Pel que fa a les TIC a la primera infància
Genera reaccions:
A favor / en contra
S'han d'introduir perquè aporten beneficis i enriqueixen el procés d'aprenentatge
La reacció negativa: endarerreix el procés de socialització
La conclusió és que calun ús equilibrat.
Alguns exemples de l'ús de les TIC.
Arcacomun:
comunitat virtual d'educadors d'infancia
de iberoamerica
Relaciona tots els professionals de l'Educació amb les Tic
Idees que han sortit a la classe: compartir ordinador a més del paper i llapis.
Utilitzar-les sense abusar.
General: no matar creativitat
Treballar amb la família: quin us es dona a l'aula i quin a casa. A classe: instrucció, una finalitat.
A casa:potser navegant sense cap objectiu formatiu.
No s'ha de prendre la relació personal, no treballar aÏlladament cadascu al seu portàtil (ojo en l'1 per 1- un ordinador per nen a l'aula)
Buscar l'equilibri: també treball cooperatiu amb treball en xarxa que fomenta la socialització.
Ensenyar a contrastar la informació que hi ha a internet, amb llibres i amb les fonts més fiables.
Els professora hauríem d'estar oberts a les tic sense menysprear els recursos tradicionals.
No dependre de les tic. Si falla internet has de tenir un pla B, per donar la classe.
Però quan tens els llibres a l'ordinador ja el necessites a casa per fer els deures... S'ha de saber buscar l'equilibri: buscar a l'ordinador, però també pots fomentar anar a la biblioteca a buscar altres mitjans que no sigui internet, per no abusar-ne.
Hi ha una mancança en la preparació dels mestres, primer. Moltes escoles tenen escoles que tenen pissarres digitals però no la saben fer anar.
També s'ha de canviar la mentalitat de banc de saber, sinó mediar entre els coneixements dels alumnes, aprofitar que els nens saben de noves tecnologies.
Aprofitar la bidireccionalitat, la reprocitat alumne-mestre.
Com motivar el mestres a utilitzar les tic?
Tractarles amb curiositat,fent cursos per a assolir uns objectius.
Com adequar les tic perquè els alumnes no es despistin?
Es potencia el treball en grup?
Es comenta que els ordinadors del nens de l'escola estan capats per no tenir accès a segons quines pàgines: facebook, etc...
Pel que fa a les TIC a la primera infància
Genera reaccions:
A favor / en contra
S'han d'introduir perquè aporten beneficis i enriqueixen el procés d'aprenentatge
La reacció negativa: endarerreix el procés de socialització
La conclusió és que calun ús equilibrat.
Alguns exemples de l'ús de les TIC.
Arcacomun:
comunitat virtual d'educadors d'infancia
de iberoamerica
Relaciona tots els professionals de l'Educació amb les Tic
dimarts, 2 de novembre del 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Moodle
Avui en Miquel ens ha parlat del moodle i hem creat un a classe, co si fóssim mestres. La primera reflexió a fer, és que arribar a entendre el funcionament i les possibilitats d'aquestes plataformes requereix del seu temps i, tot i que un cop es comença a dominar l'eina ofereix moltes possibilitats.
He trobat aquest video que explica com poder introduir aquestes plataformes també a l'educació primària i ho he trobat força interessant.
A classe hem obert el nostre propi espai moodle a través de gnomio
He trobat aquest video que explica com poder introduir aquestes plataformes també a l'educació primària i ho he trobat força interessant.
A classe hem obert el nostre propi espai moodle a través de gnomio
dijous, 21 d’octubre del 2010
Els tres porquets
Ohh! Aquí teniu el resultat: després de barallar-nos també una bona estona amb el pagemaker, per fi hem pogut acabar el conte dels porquets. La Marta amb la molta habilitat l'ha transformat en un vídeo de you tube. Tot un èxit! Com podeu veure hem utilitzat unes figures geomètriques que hem col·locat al costat de la història per tal que l'educador pugui , aprofitant el moment de tranquil·litat de l'explicació del conte, preguntar al nen sobre les figures que hi ha dibuixades: D'aquesta manera també es practiquen les matemàtiques i conceptes com la forma i el tamany!!
Algunes de les coses que s'ha de tenir presents per a l'elaboració del conte és la triar de la lletra, que ha de ser clara i gran. Es podria haver fet en lletres majúscules si el conte està destinats al nens a partir de P4 quan ja comencen a practicar amb la lletra de pal.
dimarts, 19 d’octubre del 2010
Una mica d'història de les TIC
Avui hem tingut la primera sessió de l'assignatura amb el Miquel Colomer.
Ha fet un recorregut per com han evolucionat les TIC al llarg del temps i sobretot, el que va significar l'arribada de l'ordinador personal a les cases a principi dels 90 i , més tard la revolució que ha suposat internet en les noves eines de comunicació.
M'ha agradat força perquè jo he viscut sempre amb un ordinador a casa ( el meu pare era informàtic des dels anys 80) i realment m'ha fet adonar de quina manera han evolucionat tots aquests entorns. Quan penso que el nostre primer ordinador personal anava amb floppy discs, en els qual ja no hi cabria ni una de les fotos que faig amb el mòbil, hem fa pensar que han canviat moltíssim les coses i, de fet, encara hauran de canviar molt més.
Ha fet un recorregut per com han evolucionat les TIC al llarg del temps i sobretot, el que va significar l'arribada de l'ordinador personal a les cases a principi dels 90 i , més tard la revolució que ha suposat internet en les noves eines de comunicació.
M'ha agradat força perquè jo he viscut sempre amb un ordinador a casa ( el meu pare era informàtic des dels anys 80) i realment m'ha fet adonar de quina manera han evolucionat tots aquests entorns. Quan penso que el nostre primer ordinador personal anava amb floppy discs, en els qual ja no hi cabria ni una de les fotos que faig amb el mòbil, hem fa pensar que han canviat moltíssim les coses i, de fet, encara hauran de canviar molt més.
També m'ha portat records de quan van començar a comercialitzar-se els mòbils. La majoria de la gent ho veia com una cosa més aviat per "pijos" i un article per fanfarronejar , perquè realment, això pensàvem, no calia portar mòbil, si ja teníem el telèfon de casa per parlar. Recordo que em van donar un telèfon a una de les primeres feines que vaig fer ( cap a l'any 1997) i que procurava d'amagar-lo i no dur-lo els caps de setmana amb mi, perquè no estava gaire ben vist. Ara és impensable viure sense mòbil i forma part de la nostra vida diària. Això m'ha fet pensar en la tendència de les persones cap a rebutjar allò nou. D'entrada ens mostrem com escèptics i pot receptius i no és fins que ja es consolida com una eina imprescindible quan acabem per acceptar sense embuts les noves comoditats que ens aporta la tecnologia. El mateix que passava amb el Facebook. En un primer moment era una cosa que no agradava perquè podia vulnerar la intimitat de les persones. Ara, s'ha convertit en una eina de comunicació bàsica ,que potser que acabi substituint o complementant el correu electrònic.
Penso que això es veu reflectit moltes vegades a classe. Molts de nosaltres tendim a pensar que les TIC no són necessàries per ensenyar a infantil com si fóssim quelcom dolent, quan més enllà de fer valoracions el que hem de veure és que és una REALITAT, i com a tal l'hem de mostrar i ensenyar als nens perquè forma una part important en la descoberta del seu entorn.
divendres, 15 d’octubre del 2010
Més photoshop!
Després del trasbals d'haver-se espatllat el pen on duiem una part de la feina del conte dels porquets, avui a classe hem acabat tot el que fa referència al photoshop.
El proper dia serà quan podrem ja maquetar amb el pagemaker.
Fent aquest treball, em torna a venir al cap la necessitat de ser ben endreçada amb els arxius de l'ordinador i tenir la paciència per de , de tant en tant, anar fent còpies de seguretat.
Reconec que no sóc massa endreçada en aquest aspecte i més d'una vegada he hagut de repetir feines per no haver trobat l'arxiu on les havia guardat.
Avui he volgut posar a prova l'habilitat de la meva filla petita amb el photoshop. Doncs, bé, he de dir-vos que està feta una artista, i que té un traç força polit ( millor que el meu! ) i és que ella ja pertany a la generació dels nadius digitals!
He trobat un article a la xarxa que parla de les diferències que s'han comprovat que es donen entre els cervells dels nadius digitals i el cervells dels immigrants digitals. També el cervell és diferent pels qui estan acostumats a utilitzar internet i a filtrar grans quantitats d'informació i qui, no està tan acostumar a gestionar tanta quantitat d'informació. He trobat l'article força interessant:
http://www.newsweek.com/2008/10/13/reading-this-will-change-your-brain.html
El proper dia serà quan podrem ja maquetar amb el pagemaker.
Fent aquest treball, em torna a venir al cap la necessitat de ser ben endreçada amb els arxius de l'ordinador i tenir la paciència per de , de tant en tant, anar fent còpies de seguretat.
Reconec que no sóc massa endreçada en aquest aspecte i més d'una vegada he hagut de repetir feines per no haver trobat l'arxiu on les havia guardat.
Avui he volgut posar a prova l'habilitat de la meva filla petita amb el photoshop. Doncs, bé, he de dir-vos que està feta una artista, i que té un traç força polit ( millor que el meu! ) i és que ella ja pertany a la generació dels nadius digitals!
He trobat un article a la xarxa que parla de les diferències que s'han comprovat que es donen entre els cervells dels nadius digitals i el cervells dels immigrants digitals. També el cervell és diferent pels qui estan acostumats a utilitzar internet i a filtrar grans quantitats d'informació i qui, no està tan acostumar a gestionar tanta quantitat d'informació. He trobat l'article força interessant:
http://www.newsweek.com/2008/10/13/reading-this-will-change-your-brain.html
Is technology changing our brains? A new study by UCLA neuroscientist Gary Small adds to a growing body of research that says it is. And according to Small's new book, "iBRAIN: Surviving the Technological Alteration of the Modern Mind," a dramatic shift in how we gather information and communicate with one another has touched off an era of rapid evolution that may ultimately change the human brain as we know it. "Perhaps not since early man first discovered how to use a tool has the human brain been affected so quickly and so dramatically," he writes. "As the brain evolves and shifts its focus towards new technological skills, it drifts away from fundamental social skills."
The impact of technology on our circuitry should not come as a surprise. The brain's plasticity—it's ability to change in response to different stimuli—is well known. Professional musicians have more gray matter in brain regions responsible for planning finger movements. And athletes' brains are bulkier in areas that control hand-eye coordination. That's because the more time you devote to a specific activity, the stronger the neural pathways responsible for executing that activity become. So it makes sense that people who process a constant stream of digital information would have more neurons dedicated to filtering that information. Still, that's not the same thing as evolution.
To see how the Internet might be rewiring us, Small and colleagues monitored the brains of 24 adults as they performed a simulated Web search, and again as they read a page of text. During the Web search, those who reported using the Internet regularly in their everyday lives showed twice as much signaling in brain regions responsible for decision-making and complex reasoning, compared with those who had limited Internet exposure. The findings, to be published in the American Journal of Geriatric Psychiatry, suggest that Internet use enhances the brain's capacity to be stimulated, and that Internet reading activates more brain regions than printed words. The research adds to previous studies that have shown that the tech-savvy among us possess greater working memory (meaning they can store and retrieve more bits of information in the short term), are more adept at perceptual learning (that is, adjusting their perception of the world in response to changing information), and have better motor skills.
Small says these differences are likely to be even more profound across generations, because younger people are exposed to more technology from an earlier age than older people. He refers to this as the brain gap. On one side, what he calls digital natives—those who have never known a world without e-mail and text messaging—use their superior cognitive abilities to make snap decisions and juggle multiple sources of sensory input. On the other side, digital immigrants—those who witnessed the advent of modern technology long after their brains had been hardwired—are better at reading facial expressions than they are at navigating cyberspace. "The typical immigrant's brain was trained in completely different ways of socializing and learning, taking things step-by-step and addressing one task at a time," he says. "Immigrants learn more methodically and tend to execute tasks more precisely."
But whether natural selection will favor one skill set over the other remains to be seen. For starters, there's no reason to believe the two behaviors are mutually exclusive. In fact, a 2005 Kaiser study found that young people who spent the most time engaged with high-technology also spent the most time interacting face-to-face, with friends and family. And as Small himself points out, digital natives and digital immigrants can direct their own neural circuitry—reaping the cognitive benefits of modern technology while preserving traditional social skills—simply by making time for both.
In the meantime, modern technology, and the skills it fosters, is evolving even faster than we are. There's no telling whether future iterations of computer games, online communities and the like will require more or less of the traditional social skills and learning strategies that we've spent so many eons cultivating. "Too many people write about this as if kids are in one country and adults are in another," says James Gee, a linguistics professor at the University of Wisconsin-Madison. What the future brain will look like is still anybody's guess.
dijous, 7 d’octubre del 2010
El conte dels tres porquets
Hem començat amb la meva companya Marta Solsona a preparar el conte dels 3 porquets amb el fotoshop. He de reconèixer novament, que es un programa que requereix de moltes hores per habituar-te a treballar. Tampoc sóc gaire bona dibuixant amb el ratolí ( serà perque sóc esquerrana pero bellugo el ratolí amb la dreta?).
Hem vist uns exemples de contes a la següent pàgina:
http://www.unamadecontes.cat/
Em servirà per ensenyar aquests contes tan bonics a les meves filles.
Hem vist uns exemples de contes a la següent pàgina:
http://www.unamadecontes.cat/
Em servirà per ensenyar aquests contes tan bonics a les meves filles.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Anem a pams. Primer de tot, què és la tecnologia?
La sessió d'avui ha estat enfocada a reflexionar sobre el que entenem per tecnologia. Més enllà dels estris que reconeixem com tecnològics per la seva "complexitat" la tecnologia abarca més enllà. Una cadira, una sabata és també una tecnologia, igual que ho és un ordinador. Totes aquestes s'engloben en la tecnologia artefactual. Però no només és això. També trobem la tecnologia organitzativa basada en les accions dels homes, o bé, la tecnologia simbólica referida a simbols o rituals. I la biotecnologia en darrer terme, que és aquella tecnologia associada a les manipulacions biològiques com ara la fecundació invitro...
dissabte, 18 de setembre del 2010
Les escoles maten la creativitat
La sessió d'avui de la Carolina, s'ha centrat en aspectes relacionats amb la creativitat i el disseny. Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és que els bons dissenys i les bones idees són aquelles que semblen senzilles de fer. L'efecte de quan hom veu alguna cosa que no ha vist abans i té aquest idea: això ho podia haver pensat jo. Ha posat com exemple el videoclip dels White Stripes fet amb Lego i que es va fer molt famós en el seu moment:
I també, ha posat una conferència que reflexionava sobre els papers de les escoles i l'educació i com les normes que imperen en elles poden acabar amb la creativitat dels nens:
I també, ha posat una conferència que reflexionava sobre els papers de les escoles i l'educació i com les normes que imperen en elles poden acabar amb la creativitat dels nens:
dijous, 16 de setembre del 2010
Primers contactes amb el Photoshop...
Primer dia d'activitat més aplicada. Descobrint el programa photoshop, una eina de la qual coneixia el nom i poca cosa més.
Una de les coses més curioses és que es treballa per capes, de manera que tens possibilitat de tornar al punt de partida i anar endarrere amb les modificacions que es van fent. Pel que veig és un programa no gaire intuitiu, que requereix de bastant estona per arribar a dominar una miqueta les possibilitats que pot tenir.
No sóc gaire bona dibuixant sobre paper i el meu traç amb el ratolí deixa molt que desitjar.
M'he baixat la versió trial de moment, a l'espera de poder aconseguir la definitiva.
Provant a casa l'he utilitzat per modificar una imatge i aquest és el resultat:
Una de les coses més curioses és que es treballa per capes, de manera que tens possibilitat de tornar al punt de partida i anar endarrere amb les modificacions que es van fent. Pel que veig és un programa no gaire intuitiu, que requereix de bastant estona per arribar a dominar una miqueta les possibilitats que pot tenir.
No sóc gaire bona dibuixant sobre paper i el meu traç amb el ratolí deixa molt que desitjar.
M'he baixat la versió trial de moment, a l'espera de poder aconseguir la definitiva.
Provant a casa l'he utilitzat per modificar una imatge i aquest és el resultat:
Bé, és el meu primer treball amb el Photoshop! He mirat també alguns tutorials com aquests:
Allò dels retocs de les models amb el photoshop...
dissabte, 5 de juny del 2010
Reflexió Final de l'assignatura
Bé, ha arribat el post de tancament, en el qual hauré d'ordenar els pensaments i les reflexions sobre el que ha estat l'assignatura per mi. En primer lloc, ha tingut un component pràctic i m'ha permès entrar a l'escola i veure la feina del mestre d'educació infantil en primera persona. Això ha valgut molt la pena. Descobrir, encara que només unes hores, el que es cou a dins l'escola és fonamental per saber com serà la nostra feina del futur. Agraeixo molt que se'ns hagi donat aquesta oportunitat al primer curs de la carrera. De parlar amb les mestres sempre s'aprèn alguna cosa tan a nivell organitzatiu com d'intervenció. Coses tan senzilles com descobrir que el temps a Educació Infantil es mesura diferent... que hi ha un temps per arribar, posar la bata, saludar i que aquest temps depèn del dia potser més o menys llarg. També he après que sobre el que es programa i el que s'acaba fent poden haver variacions i, que el ritme i el desenvolupament de l'activitat està en funció de com responen els nens. Tot i així si l'activitat no és el que ens pensàvem... ràpidament a canviar!!.
Pel que fa a la part teòrica, el fet d'haver treballat la lectura principalment de "nens de vidre" ens ha encaminat a posar l'atenció en com actuar davant situacions que al llibre se'ns presenten com extremes però que podrien donar-se en la vida real. El llibre ens ha servit per aprofundir en temes com ara la por, l'autoestima, els afectes a l'escola... La majoria de les intervencions han anat encaminades cap el que el llibre de la M.Carmen Díez Navarro descriu com el "pis de sota de l'escola". Aquesta mestre d'infantil parla al seu llibre dels afectes i les emocions en el dia a dia de l'educació infantil i posa de relleu la necessitat de baixar molt sovint al pis de sota de l'escola ( el de dalt és el de la racionalitat) on trobem tot això que hem treballat a l'assignatura: les pors, les angoixes, les inseguretats... en definitiva una part important del motor de les nostres vides.
Hem treballat també recursos per tenir presents en el desenvolupament de la nostra tasca: integrar el sentit de l'humor a l'aula, la música també com a recurs per marcar un ambient determinat, la importància de planificar una sortida/excursió, l'experiència del teatre, les titelles, l'aquarium...tot d'eines que ajuden a saber per on es belluga aquesta professió.
Per últim, no puc estar-me de dir, que el fet de tenir dues filles a Educació Infantil ha dimensionat els aprenentatges de l'assignatura. Sé que van encaminats a formar-nos com a mestres, però, inevitablement a mí, també m'han format com a mare. Ara veig l'escola de les meves filles amb uns altres ulls i començo a reconèixer noves maneres d'enfrontar-me a la tasca d'educar-les. Així doncs, he obtingut un doble benefici i reconec que m'omple de satisfacció.
I encara un últim apunt, avui per atzar m'ha arribat aquest vídeo esgarrifós.
M'ha afectat molt veure aquesta criatura i ho he volgut posar aquí, perquè crec que un altre món és possible i que l'educació ha de poder canviar aquestes coses. Educar per evitar veure això.
I encara un últim apunt, avui per atzar m'ha arribat aquest vídeo esgarrifós.
M'ha afectat molt veure aquesta criatura i ho he volgut posar aquí, perquè crec que un altre món és possible i que l'educació ha de poder canviar aquestes coses. Educar per evitar veure això.
divendres, 4 de juny del 2010
Els nens visiten la Universitat
Avui ha estat una dia molt especial a la Universitat. Hem acollit els nostres nens del projecte universitat-escola en una jornada que ha estat la cirereta que ha acabat de decorar el pastís. Durant tot aquest temps les escoles ens han acollit amb les portes obertes i ens han deixat capficar el nas a les seves aules. Avui els hi hem agraït amb una gran festa plena de nens.
Tots estavem nerviosos i impacients per veure com es desenvolupava el dia. Malgrat que la primera part han hagut d'esperar-se força estona pel retard d'un dels col.legis, un cop han començat a rutllar les activitats, crec que ha funcionat molt bé.
En el meu cas, puc dir que l'espectacle de titelles ha estat tot un èxit. Hem aconseguit tenir un auditori de nens molt actiu però amb un comportament exemplar. S'han implicat moltíssim en la història i han estat molt atents!.
Totes hem gaudit moltíssim fent l'activitat i, pel poc temps que hem tingut per preparar-la ha sortit prou bé!
Ha estat molt gratificant veure les cares dels nens, i descobrir que, amb una història senzilla, hem pogut fer contents a tots.
Un cop s'han fet els tres passis que teníem assignats hem anat cap a fora a ballar sota un sol de justícia en una rotllana ben gran i "marxosa". Els nens ( i sobretot algunes nenes) s'ho estaven passant d'allò més bé amb les danses!!.
Per últim, han anat al Palau a dinar, però jo no he pogut acompanyar-los, ja que tenia els meus 2 compromisos familiars...
He de remarcar que la feina de les mestres ha estat molt valuosa. Sobretot perquè no resulta fàcil mantenir 700 nens asseguts durant tota l'estona del matí que hem estat esperant. Elles eren paciència pura i sabien dialogar quan un nen no es portava bé. En fi, que no és gens fàcil i que es notava que tenien anys d'experiència amb el treball. M'ha fet pensar, què aquest saber estar i saber guiar, no es pot aprendre de cap altre manera més que convivint-hi, conèixent els nens i les seves reaccions, les seves pors i els seu neguits!
La carrera ajuda, però com a totes les professions l'experiència és cabdal per ser una bona mestra!
dimarts, 1 de juny del 2010
Preparant l'espectacle de titelles
Avui hem estat preparant l'espectacle de titelles: la Núria Pascual ha portat una idea molt bona per desenvolupar un petita representació en un període curt de temps.
Farem una obra que engrescarà als nens a comptar de l'1 al 10.
Ens hem repartit les tasques per dibuixar i recopilar el material.
La segona part les nostres companyes Patricia i Belen han fet dues exposicions molt enriquidores.
La primera ha centrat l'atenció en la manera com el protagonista de nens de vidre es refugiava convertint-se en gos i perquè ho feia. Cadascú tenia una opinió. Després hem dibuixat l'animal en el qual ens voldríem convertir per fugir de les angoixes. Jo he dibuixat un colom perquè sempre és molt suggerent imaginar-se que hom pot volar pel cel...
La tercera part ha estat a càrrec de l'Andrea i l'Olga. Elles s'ha centrat en les situaions límits en les quals la mestra no actuava correctament. Hem reflexionat sobre el que és la teoria i el que després ens amaga la pràctica. Jo crec que la teoria es quelcom a la que ha de tendir el professional: posar-se-la com a marc de referència i després la pràctica fer-la tenint aquesta referència. Tot i que no sempre s'aconsegueix, no podem permetre'n deixar de tenir la il.lusió que les coses poden surtir bé. I si alguna vegada ens desesperem, sempre va bé escoltar les paraules de John Lennon per no oblidar que la Utopia és possible.
divendres, 28 de maig del 2010
EL PALAU DE LES HEURES
Avui hem canviat d'escenari i hem fet la trobada amb les mestres a un palau. Hem tingut mitja hora per xerrar en petit grup amb la mestra de l'Eulàlia Bota que venia representant l'escola.
Ens ha explicat coses molt interessants com és la necessitat de coordinar-se amb la resta de mestres i les dificultats que comporta, ja que les mestres canvien d'escola sovint. Altres vegades la dificultat rau en les diferents maneres d'entendre l'ensenyament.
Ella ens ha recomanar pactar, sobretot si és una escola de més d'una línia amb les mestres que estan al mateix curs.
Hem estat parlant de la utilització de materials i de com guiar el seu ús. La mestra opinava que no calia marcar als nens i trobava molt interessant que fossin els mateixos nens experimentant els qui trobessin noves utilitats als materials que feien servir. També apostava per no intervenir gaire, que el nen fos lliure descobrint les noves maneres de jugar i experimentar.
Ha mencionat la importància de l'error. Per a ells, si una activitat surt bé a la primera no té cap utilitat, vol dir que els nens ja la sabien fer d'antuvi i que no aporta cap nou coneixement. En canvi, si s'equivoquen, si no els acaba de sortir, llavors per aquí es pot començar a treballar, a força de repetir d'analitzar la situació i de repetir els errors acaben aprenent.
Per acabar la xerrada, una altra idea que ens ha donat és la importància que té el fet que poder reaccionar rapidament davant d'una activitat que pel que sigui no ha motivat prou als nens. Hem de saber desmuntar ràpid i proposar una alternativa i no pensar massa en l'esforç que, potser, hem dedicat a preparar l'activitat. Si no funciona, fora, una altra cosa.
Després hem anat a la sala gran i hem penjat els petals que recollien les ja clàssiques preguntes d'aquestes trobades: Què ens ha interessat? Què ens ha sorprés? I propostes de millora.
Per últim, hem fet una mica de teatre fent veure que estavem a una cotutoria mentre ens filmaven... Bé, el teatre no deixa de ser un recurs pedagògic i avui l'hem practicat també!
dijous, 27 de maig del 2010
Les entrevistes del mestre amb els pares
Avui l'exposició que s'ha tractat a la classe 2A a la qual hem estat convidades tenia com a referència les entrevistes mestre-família.
Ja he escrit en un altre post sobre la meva experiència a la banda dels pares en l'entrevista. És molt important conèixer de primera mà les inquietuds que té la mestra sobre l'evolució dels fills i moltes vegades et sorprenen explicant-te coses que mai esperaries que fessin. Trobo que és una eina fonamental perquè serveix també per crear un clima de confiança entre la mestra i els pares i és un moment molt adequat per incidir en dubtes o consultes que pots tenir sobre temes relacionats amb l'educació. Moltes vegades els pares som incapaços de mirar els fills des de la distància perquè hi tenim una implicació emocional molt forta (els estimem molt). En canvi ,el punt de vista de l'educador dóna una visió diferent, més "objectiva" del teu fill. En aquest sentit és també molt enriquidor, però, és molt important donar una imatge de professionalitat, argumentar molt bé l'entrevista i com a mestre ser molt convincent, clar i coherent. Amb l'entrevista el mestre ha d'aconseguir guanyar-se la confiança dels pares, que sentin que el seu fill està amb un educador professional que sap i actua d'acord a uns coneixements. Per aquest motiu, ha de ser una entrevista molt ben pensada i meditada i no es pot improvisar.
Ja he escrit en un altre post sobre la meva experiència a la banda dels pares en l'entrevista. És molt important conèixer de primera mà les inquietuds que té la mestra sobre l'evolució dels fills i moltes vegades et sorprenen explicant-te coses que mai esperaries que fessin. Trobo que és una eina fonamental perquè serveix també per crear un clima de confiança entre la mestra i els pares i és un moment molt adequat per incidir en dubtes o consultes que pots tenir sobre temes relacionats amb l'educació. Moltes vegades els pares som incapaços de mirar els fills des de la distància perquè hi tenim una implicació emocional molt forta (els estimem molt). En canvi ,el punt de vista de l'educador dóna una visió diferent, més "objectiva" del teu fill. En aquest sentit és també molt enriquidor, però, és molt important donar una imatge de professionalitat, argumentar molt bé l'entrevista i com a mestre ser molt convincent, clar i coherent. Amb l'entrevista el mestre ha d'aconseguir guanyar-se la confiança dels pares, que sentin que el seu fill està amb un educador professional que sap i actua d'acord a uns coneixements. Per aquest motiu, ha de ser una entrevista molt ben pensada i meditada i no es pot improvisar.
dimarts, 18 de maig del 2010
L'últim dia a l'hort
Avui ha estat l'últim dia a l'escola Eulàlia Bota. He estat de nou al taller de l'hort. La mestra ha dividit la tasca en dues seqüències. A la primera els nens han dibuixat en unes cartolines el que creien que es trobarien a l'hort... han dibuixat flors, pastanagues, enciams, pedres, pèsols... Un nen ha dibuixat les pastanagues del revès: l'arrel taronja sobresortia de la terra!
Després equipats amb lupes hem anat a l'hort a investigar. Hem descobert que les pastanagues creixien sota terra!!
També hem agafat maduixes i hem olorat herba.
Hem tornat a la classe amb les safates plenes de pedres, maduixes i flors i les hem estat observant amb molta cura. Els més golafres no s'ha pogut estar de tastar les maduixes!!!
He pogut comprovar com la mestra seguia la pauta que ens han ensenyat a psicologia. Primer ha connectat amb els coneixements previs fent que els nens dibuixessin el que creuen que trobaran.
Després mitjançant l'observació els nens han anat "construint" nous esquemes de coneixement: les pastanaguen creixen sota terra (són arrels). Aquest procés requeria de l'alumne actiu, és el nen qui arriba a la conclusió mitjançant l'experiència.
Per últim l'observació a l'aula ha servit per recapitular i sintetitzar aquestes noves troballes que han fet a l'hort!!! Pas per pas seguint la concepció constructivista de l'ensenyament i aprenentatge que impera en les tendències educatives d'avui dia!