Reflexió Final de l'assignatura

Bé, ha arribat el post de tancament, en el qual hauré d'ordenar els pensaments i les reflexions sobre el que ha estat l'assignatura per mi. En primer lloc, ha tingut un component pràctic i m'ha permès entrar a l'escola i veure la feina del mestre d'educació infantil en primera persona. Això ha valgut molt la pena. Descobrir, encara que només unes hores, el que es cou a dins l'escola és fonamental per saber com serà la nostra feina del futur. Agraeixo molt que se'ns hagi donat aquesta oportunitat al primer curs de la carrera. De parlar amb les mestres sempre s'aprèn alguna cosa tan a nivell organitzatiu com d'intervenció. Coses tan senzilles com descobrir que el temps a Educació Infantil es mesura diferent... que hi ha un temps per arribar, posar la bata, saludar i que aquest temps depèn del dia potser més o menys llarg. També he après que sobre el que es programa i el que s'acaba fent poden haver variacions i, que el ritme i el desenvolupament de l'activitat està en funció de com responen els nens. Tot i així si l'activitat no és el que ens pensàvem... ràpidament a canviar!!.

Pel que fa a la part teòrica, el fet d'haver treballat la lectura principalment de "nens de vidre" ens ha encaminat a posar l'atenció en com actuar davant situacions que al llibre se'ns presenten com extremes però que podrien donar-se en la vida real. El llibre ens ha servit per aprofundir en temes com ara la por, l'autoestima, els afectes a l'escola... La majoria de les intervencions han anat encaminades cap el que el llibre de la M.Carmen Díez Navarro descriu com el "pis de sota de l'escola". Aquesta mestre d'infantil parla al seu llibre dels afectes i les emocions en el dia a dia de l'educació infantil i posa de relleu la necessitat de baixar molt sovint al pis de sota de l'escola ( el de dalt és el de la racionalitat)  on trobem tot això que hem treballat a l'assignatura: les pors, les angoixes, les inseguretats... en definitiva una part important del motor de les nostres vides.

Hem treballat també recursos per tenir presents en el desenvolupament de la nostra tasca: integrar el sentit de l'humor a l'aula,  la música també com a recurs per marcar un ambient determinat, la importància de planificar una sortida/excursió, l'experiència del teatre, les titelles, l'aquarium...tot d'eines que ajuden a saber per on es belluga aquesta professió.

Per últim, no puc estar-me de dir, que el fet de tenir dues filles a Educació Infantil ha dimensionat els aprenentatges de l'assignatura. Sé que van encaminats a formar-nos com a mestres, però, inevitablement a mí, també m'han format com a mare. Ara veig l'escola de les meves filles amb uns altres ulls i començo a reconèixer noves maneres d'enfrontar-me a la tasca d'educar-les. Així doncs, he obtingut un doble benefici i reconec que m'omple de satisfacció.

I encara un últim apunt, avui per atzar m'ha arribat aquest vídeo esgarrifós.


M'ha afectat molt veure aquesta criatura i ho he volgut posar aquí, perquè crec que un altre món és possible i que l'educació ha de poder canviar aquestes coses. Educar per evitar veure això.