RSS

dijous, 31 de desembre del 2009

QUÈ ENS DIU LA TEORIA SOBRE L'ORGANITZACIÓ DELS CENTRES ESCOLARS?



Vull recollir en aquest post alguns punts de la teoria d'organtizacions dels centres escolars. Jo que sóc llicenciada en econòmiques i he treballat amb organitzacions empresarials, he descobert que els aspectes més formals tenen bastant semblances amb les organitzacions empresarials. Els objectius però són totalment diferents. L'organització empresarial pretèn maximitzar el benefici econòmic mentre que l'escolar pretèn maximitzar el rendiment dels alumnes.
El sistema educatiu es un subsistema del sistema sociocultural, format per la interacció dinàmica d’institucions, grups, persones o elements que possibiliten formar-se i socialitzar-se a una determinada població.
Neix per la creença que es necessita un procés sistemàtic per a educar que l’ambient social i familiar no pot facilitar. L’educació s’especialitza i es necessiten persones específiques que utilitzen uns marcs específics d’actuació. La especialització possibilita els processos d’intervenció sistemàtica que garanteixen la socialització i el desenvolupament..
El sistema educatiu i sistema escolar estan íntimament relacionats. La diferència rau en la rellevància més gran que tenen les variables específiques: l’educació considerada globalment en alguns casos i l’educació institucional en altres.
Aquesta realitat emmarcada en un context concret ve donada històricament: és una interrelació d’elements conformats al llarg de la història.
Les relacions entre sistema educatiu i sistema escolar venen determinats mitjançant els processos legislatius.

Del que s’ha exposat anteriorment definim què és una escola com el lloc específic dedicat a l’educació sistemàtica.

El centre educatiu és una organització i com a tal segons defineix Zerilli (1985) hi ha la presència d’un fi, un conjunt d’homes i mitjans, esforç combinat i sistema de dependències i relacions.

Aquest fi o meta també anomenada missió requereix d’una estructura amb un sentit instrumental respecte els objectius.

El que la diferencia d’altres organitzacions ve donat per les característiques que té com a realitat social, com a comunitat i com a organització. Depèn de l’entorn, dels alumnes i pares i del professorat. També estarà delimitat per les aspiracions necessitats, possibilitats i limitacions. El que és indubtable és que cada centre té un tarannà, un posicionament davant el fet educatiu que distingeix els uns dels altres

Els centres tenen un grau d’autonomia i pel que sembla la tendència és que les lleis que es preparen vagin encara més enfocades a dotar encara de més autonomia els centres escolars. Aquesta autonomia és suficient perquè el centre pugui definir els objectius institucionals propis en el Projecte Educatiu de Centre , el Reglament de Règim Interior i el Projecte Curricular del Centre, ara ja inclòs al projecte educatiu de centre. També elaboren el Projecte de Pressupost i de la Gestió Econòmica i fan la Memòria anual.
Font: Busquets, Lluís. Organització del Centre Escolar (Curs 95-96) Universitat Oberta de Catalunya.

diumenge, 27 de desembre del 2009

LA CULTURA DE LA PETITA INFÀNCIA






L'article ens ensenya com les escoles bressol municipals basen bona part del seu funcionament en la comunicació i interacció amb la família. En aquest sentit crec que donen un exemple a seguir i que malauradament la majoria d'escoles públiques on s'imparteix el segon cicle d'educació infantil no segueixen aquesta comunicació tan intensa. Parlo amb coneixement de causa. Tinc dues filles una a l'escola bressol i l'altre cursant P4. A l'escola bressol rebo un informe verbal de l'educadora cada dia, tant pel que fa a aspectes més pràctics...què ha dinat, quantes deposicions ha fet, quanta estona a dormir, com actitudinals si ha estat tranquil.la, a què han estat jugant,... Tot això amb un rigor i un respecte que demostra que les educadores tenen unes altes expectatives sobre les capacitats dels infant i que valoren moltíssim els petits grans avenços que van fent en l'adquisició de les seves competències.
Què diferent del segon cicle d'educació infantil!. La comunicació diària amb la mestra és molt difícil. Potser sí, que si detecten algun problema en fan un seguiment amb els pares, però si l'evolució del nen és normal... amb una reunió individual amb els pares en tot l'any ja compleixen l'expedient.
A l'entrada i la sortida dels nens demanen als pares que no ens entretinguem gaire amb preguntes a la mestra. Saber el que fan en el dia a dia és un misteri...
A la reunió d'inici del curs se'n indica als pares que ens hem de preocupar que els infants tinguin bons hàbits de comportament, educació, però ens demanen que no ens impliquem en altres àmbit cognitius... ensenyar a escriure, a sumar, a restat, és feina dels mestres...
Crec fermament en la coordinació de tots els entorns de l'infant per al seu correcte desenvolupament i penso que la feina amb la família no s'està fent.
Un altre fet a destacar que enllaça amb aspectes organitzatius és la importància dels recursos humans en aquests centres. El que vull dir és que la tasca que es duu a terme en les escoles bressols és de les més importants que hi ha pel desenvolupament de la persona. Es requereis d'un personal qualificat que desenvolupi les potencialitats dels nens a partir de l'afecte, el respecte i sobretot la formació adequada.
Per demostrar l'important que és en l'ésser humà aquesta primera etapa i com, les experiències que en tingui marcaran la seva vida adjunto l'entrevista que Eduard Punset manté amb la psicòloga Allison :
http://www.redesparalaciencia.com/1694/redes/2009/redes-47-bebes-la-imaginacion-al-poder








dilluns, 21 de desembre del 2009

PLANS D'AUTONOMIA DELS CENTRES ESCOLARS




Aquest article recull el resultat del que es vol dur a terme a nivell general a totes les escoles de Catalunya. Si a la darrera entrada parlaven dels canvis legislatius que s'apropaven, aquí tenim el resultat de les proves pilot. Dotar al centre d'autonomia per dissenyar els plans curriculars i adaptar-se a l'entorn, utilitzar l'escola com a motor de cohesió del barri, aprofundir en la història del barri i el seu entorn proper.... Aquests són alguns dels punts que més m'han cridat l'atenció. Sembla que l'escola deixa de ser una institució on uns nens es tanquen unes hores al dia per a rebre uns ensenyaments, i passa a ser alguna cosa més vinculada a la comunitat a la qual pertany.
Un altre dels punts a remarcar és la possibilitat que el centre escolar triï els mestres, és a dir, que es valori l'adequació del personal docent donades les característiques de cada centre.
Aquest projecte necessita de la implicació del personal docent. Obviament, qualsevol acció que promogui un canvi ha de tenir al darrera un personal motivat i implicat, que cregui en el projecte i entengui que les millores són assumibles. En el cas que descriuen a l'article els percentatges d'èxit escolar es multipliquen. Estem davant de canvis que conviden a millorar el sistema públic d'ensenyament i que afecten de manera molt directa al modus operandi organitzatiu de les escoles.



divendres, 18 de desembre del 2009

NOVETATS LEGISLATIVES



El nou decret que es preveu que s’aprovarà l’estiu vinent dóna molta importància a les característiques socials i culturals de l’entorn escolar. Es vol potenciar encara més l’autonomia dels centres i que aquests siguin coherents amb la comunitat que l’envolta. La notícia parla inclús de l’entorn productiu del centre...Aquest guany en autonomia serà supervisat pel departament d'Educació i necessitarà del seu vist-i-plau. La notícia parla que totes aquestes característiques s’hauran de veure reflectides en el projecte educatiu de centre.El projecte educatiu de centre pretén ser l’eina que faci de nexe connector entre tots i totes les participants de la comunitat escolar. Ha de ser clar i obert i definir objectius a mig termini a dur a terme. Implica l’educació dels infants i també el tarannà de l'escola.He tingut accés al resum del PEC del CEIP Montseny de Sant Just Desvern. Té 8 apartats: Història de l'escola, Edificis i Espais,Organització i funcionament,Metodologia, Trets d’identitat, Atenció a la diversitat, Participació en el programa Escola Verda, Programació de les Activitats Complementàries.Llegint el Pec m’assabento que entre altres coses és una escola aconfessional, evita la discriminació per qualsevol motiu econòmic, religió o de procedència, fomenta valors democràtics i és aconfessional.També que té la llengua catalana com a llengua vehicular i fomenta. Fomenta la coeducació i el respecte per la convivència.També parla de l'organització. El treball en equip dels mestres se situa en l’àmbit dels subcicles, cicles, claustres, etapes i comissions. Per l’equip docent és indispensable per a realitzar la tasca educativa de forma eficaç.La característica d'escola verda està molt present en totes les activitats i es palpa només entrar a l'escola. Cada setmana hi ha recollida d'oli domèstic de les famílies per a reciclar, reutilitzen els llibres de text, potencien l'ús de carmanyoles en comptes del paper de plata, utilitzen calculadores d'energia solar, fan producció de compost amb les restes orgàniques de la cuina, tenen hort propi....Totes aquestes activitats es veuen reflectides en el projecte educatiu de centre. Amb el nou decret hauran de tenir present encara més quina és l'estructura productiva i de serveis que hi ha al poble i incidir en les festes i les activitats de lleure que es realitzin com ara Festes majors, mercats d'intercanvi, curses de karts i altres esdeveniments del poble que tenen un cert ressò dins la comunitat.
Així ho explicava el conseller d'Educació:



CEIP EULALIA BOTA



Reflexions: Què estic aprenent? Amb els nens no valen les presses. Acostumar-me a un ritme diferent. Fer cua anar d’un racó a un altre, separar per colors, posar i treure la bata són accions que eduquen en sí mateixes i per tant no cal anar amb pressa cap a la classe per ensenyar contingut. A la classe d’anglès cantem, repetim cada dia les mateixes cançons per familiaritzar els nens amb el good morning, please, thank you i vocabulari Basic. Els nens juguen amb el racó del restaurant i de la fruiteria però costa que diguin les coses en anglès. És un racó on p3 p4 p5. Hi ha molta diferència entre uns i altres però en comptes de ser un problema es potencia. Els nens grans han de cuidar dels mes petits i els han d’ensenyar. Es dóna l’aprenentatge entre iguals. Em pregunto l’habilitat del mestre cap a la inclusió i participació de tots els nens a classe. N’hi ha que són més espavilats que altres que participen molt més. Com fer perquè tots participin i aprenguin? Els nens de p4 tenen una habilitat per ordenar i baixar a classe. La professora els indica contínuament i de manera molt dolça i educada que han d’endreçar després de l’hora del conte. Es te molt present en l’hora de classe que s’ha de destinar un temps a recollir. Els nens sabem que per parlar s’ha d’aixecar la mà. És important que el mestre no faci cap excepció i només deixi parlar a aquells que respecten aquesta norma. L’ambient és molt agradable i tot i que es poden palpar les normes ( els nens estan asseguts sense moure’s ni parlar) estan molt relaxats i participatius. A l’hora del conte la mestra l’explica amb una dedicació i una tendresa gairebé màgiques. Sap molt bé declinar i entonar de manera que tots els nens estan pendents de la història. Fa participar els nens d’una manera ordenada i igualitària. Els mestres d'Educació Infantil han d'organitzar-e molt bé per poder dur a terme la seva tasca. En el cas del col·legi Eulàlia Bota comparteixen tallers nens de p3,p4,p5... És molt important que el col.lectiu de mestres estigui en continua connexió. Les mestres parlen les unes amb les altres dels seus alumnes, i totes coneixen a tots els nens de l'etapa. La decoració i els materials de l'aula també es fa de manera consensuada de forma que hi ha coherència tant en les aules del mateix curs com entre elles. L'organització de l'espai també està molt ben planificada, tant l'espai físic com el temporal. No hi ha res deixat a l'atzar. Les classes d'anglès tenen la seva pròpia aula plena de materials suggerents: joguines, música, equip de video per fomentar una manera d'aprendre anglès jugant. Les mestres d'especialitat com ara música o anglès tenen un coneixement molt acurat de tots els nens perquè els hi donen classe durant els 3 anys seguits. P5 és el 3er any consecutiu i això es nota per la relació d'afectivitat i coneixement que tenen.




PER COMENÇAR, BREU REFLEXIÓ SOBRE QUÈ ÉS UN NEN. ELS SEUS DRETS I DEURES



Aquest és l’entorn que he triat per publicar els meus aprenentatges sobre l’organització dels centres d’Educació Infantil.
La meva primera pregunta és saber a qui van dirigits?
Els centres d’Educació Infantil es divideixen en dos tipus d’institucions. En primer lloc trobem les escoles bressol que s’ocupen dels nens de 0 a 3 anys. Després trobem el cicle d’Infantil dels centres d’Educació Infantil i Primària (alguns també centres integrats) i que integra les edats de 3 a 6 anys.

L’ensenyament no esdevé obligatori fins als sis anys però l’estat Espanyol l’ofereix de manera gratuïta a partir dels 3 anys.

Per tant quan ens referim a Educació Infantil estem parlant de l’Educació que va dirigida a nens i nenes de 0 a 6 anys.

Em pregunto legalment quines consideracions tenen aquests nens, quins drets? Quines obligacions?

Vaig tenir la sort d’assistir a la Conferència inaugural del curs acadèmic de la Facultat de Formació del Professorat el passat mes de Novembre que va vessar sobre els drets de la Infància . Aquest any fa vint anys de la Convenció dels Drets de la Infància. Aquesta convenció marca un abans i un després en el tractament per part de les institucions de com entendre els drets dels nens i les nenes.
El ponent Sr. Jordi Cots, exadjunt del Síndic de Greuges per a temes d’Infància ens explica que el text jurídic que va sortir arrel d’aquella convenció facilita el coneixement de l’infant, dels seus drets i sobretot de les seves necessitats. Tot i que en ser un text jurídic no fa esment a les necessitats bàsiques de l’Infant ( no apareixen les paraules amor, compressió ... ) sí que conté les necessitats que estan protegides per la llei: la protecció de la vida privada, el maltractament.

Una de les preguntes que ens fem és sí l’infant té deures. I la resposta que dóna el Sr. Cots és que l’Infant ha de tenir el Dret a tenir Deures i els hi hem de donar. I la llei també als seus articles 26 i 29 dóna per una certa reflexió quan hem de repensar que el nen a allò que té dret és a l'educació, sense confondre'l amb el dret a l'escolarització.

Aquests són els articles que més m'ha ajudat a entendre el que és un nen:
Article 1
Un infant és l'ésser humà fins als divuit anys, llevat que la legislació nacional acordi la majoria abans d'aquesta edat.
Article 2
Tots els drets enunciats en la Convenció han de ser atorgats a tot infant sense excepció; l'Estat té l'obligació de protegir I'infant contra qualsevol mena de discriminació.

Article 12
L'infant té dret, així que tingui un judici propi, a expressar la seva opinió en tot allò que l'afecta i a veure com aquesta opinió és atesa.
Article 13
L'infant té dret a la llibertat d'expressió i a buscar, rebre i difondre informacions i idees pels mitjans que trií només amb les limitacions que la llei prevegi.

Article 16
L'infant té dret a no ser objecte d'intromissions en la seva vida privada; té dret a la família, al domicili i a la correspondència, i no ha de ser objecte d'atacs il•legals pel que fa a la seva honra i la seva reputació.
Article 28
L'infant té dret a l'educació i l'Estat té l'obligació de proporcionar educació primària obligatòria i gratuïta, de fer que l'ensenyament superior sigui accessible a tots, i de vetllar perquè la disciplina escolar es fomenti en el respecte i la dignitat de l'infant.
Article 29
L'educació ha d'afavorir el desenvolupament de la personalitat i les aptituds de l'infant; ha d'inculcar el respecte dels drets humans, el respecte dels seus pares, de la seva pròpia identitat cultural, del seu idioma i valors, com també els valors culturals dels altres països; ha de preparar l'infant per assumir una vida responsable en societat i en el respecte al medi natural.
Article 31
L'infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.

Bé, partim d'aquesta base per entendre que els centres d'Educació Infantil s'han d'organitzar per tal que i hagi el rigor i el respecte cap als drets dels infants.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Comença un nou curs.

Reprenc l'activitat d'aquest blog, que ja s'ha convertit en el meu company de viatge al llarg d'aquesta nova aventura que suposa per a mi el retorn a la Universitat.
Després d'haver estat l'eina que em va servir a Sistemes Educatius i a Intervenció a l'Aula, ara serà el testimoni de les reflexions i aprenentatges de l'assignatura d'Alfabetització Digital.

I sí, la veritat és que em considero bastant analfabeta digitalment parlant... Així, doncs, vinc amb la ment i les expectatives ben obertes per tal d'assolir aprenentatges que m'ajudin a tenir una mica més de desimboltura en el món digital.

El primer dia la professora Sandra ens va suggerir que ens féssim les següents preguntes, per tal de tenir un punt de partida, del que és per nosaltres la tecnologia.

Aquí les teniu:

1. Records d'Infància

- La cua de nens que es formava per entrar a l'escola bressol
- Els jocs al carrer amb les meves amigues/ veïnes. Exploràvem l'entorn i moltes vegades, el portal de l'edifici on vivíem es convertia en la nostra ludoteca particular.
- Les vacances de platja i piscina

2. Records de Casa

- Els jocs amb la meva germana, poc de nines i més de contacte, de saltar i ballar i cantar.

3. Records a l'Escola

- M'enorgullia perquè mai no em castigaven. Sempre castigaven als mateixos. Els feien sortir fora, al passadís
- Recordo les classes de gimnàstica rítmica, saltar a la corda, les gomes,...

4. Tecnologies

- El gran esdeveniment era la pel·lícula que un cop l'any passaven al menjador de l'escola. Sempre era la mateixa: "El coloso en llamas" Amb una tecnologia que encara no era ni de vídeo, una mena de projecció semblant al super8 però amb so.
- No hi  havia ordinadors: tot s'explicava mitjançant la pissarra, els llibres i quaderns.

A casa:
El meu pare treballava amb l'ordinador ( era programador informàtic) i això era bastant poc habitual. Tenir un ordinador personal a casa als anys 80 era molt estrany. Les amigues venien a casa a veure com era. Els jocs eren molt rudimentaris, sense joystick ni ratolí.
De petita programava petits problemes de lògica senzilla amb un llenguatge anomenat Basic, que ja deu d'estar completament obsolet.