Què diferent del segon cicle d'educació infantil!. La comunicació diària amb la mestra és molt difícil. Potser sí, que si detecten algun problema en fan un seguiment amb els pares, però si l'evolució del nen és normal... amb una reunió individual amb els pares en tot l'any ja compleixen l'expedient.
A l'entrada i la sortida dels nens demanen als pares que no ens entretinguem gaire amb preguntes a la mestra. Saber el que fan en el dia a dia és un misteri...
A la reunió d'inici del curs se'n indica als pares que ens hem de preocupar que els infants tinguin bons hàbits de comportament, educació, però ens demanen que no ens impliquem en altres àmbit cognitius... ensenyar a escriure, a sumar, a restat, és feina dels mestres...
Crec fermament en la coordinació de tots els entorns de l'infant per al seu correcte desenvolupament i penso que la feina amb la família no s'està fent.
Un altre fet a destacar que enllaça amb aspectes organitzatius és la importància dels recursos humans en aquests centres. El que vull dir és que la tasca que es duu a terme en les escoles bressols és de les més importants que hi ha pel desenvolupament de la persona. Es requereis d'un personal qualificat que desenvolupi les potencialitats dels nens a partir de l'afecte, el respecte i sobretot la formació adequada.
Per demostrar l'important que és en l'ésser humà aquesta primera etapa i com, les experiències que en tingui marcaran la seva vida adjunto l'entrevista que Eduard Punset manté amb la psicòloga Allison :
http://www.redesparalaciencia.com/1694/redes/2009/redes-47-bebes-la-imaginacion-al-poder
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada