Vull recollir en aquest post alguns punts de la teoria d'organtizacions dels centres escolars. Jo que sóc llicenciada en econòmiques i he treballat amb organitzacions empresarials, he descobert que els aspectes més formals tenen bastant semblances amb les organitzacions empresarials. Els objectius però són totalment diferents. L'organització empresarial pretèn maximitzar el benefici econòmic mentre que l'escolar pretèn maximitzar el rendiment dels alumnes.
El sistema educatiu es un subsistema del sistema sociocultural, format per la interacció dinàmica d’institucions, grups, persones o elements que possibiliten formar-se i socialitzar-se a una determinada població.
Neix per la creença que es necessita un procés sistemàtic per a educar que l’ambient social i familiar no pot facilitar. L’educació s’especialitza i es necessiten persones específiques que utilitzen uns marcs específics d’actuació. La especialització possibilita els processos d’intervenció sistemàtica que garanteixen la socialització i el desenvolupament..El sistema educatiu i sistema escolar estan íntimament relacionats. La diferència rau en la rellevància més gran que tenen les variables específiques: l’educació considerada globalment en alguns casos i l’educació institucional en altres.
Aquesta realitat emmarcada en un context concret ve donada històricament: és una interrelació d’elements conformats al llarg de la història.
Les relacions entre sistema educatiu i sistema escolar venen determinats mitjançant els processos legislatius.
Del que s’ha exposat anteriorment definim què és una escola com el lloc específic dedicat a l’educació sistemàtica.
El centre educatiu és una organització i com a tal segons defineix Zerilli (1985) hi ha la presència d’un fi, un conjunt d’homes i mitjans, esforç combinat i sistema de dependències i relacions.
Aquest fi o meta també anomenada missió requereix d’una estructura amb un sentit instrumental respecte els objectius.
El que la diferencia d’altres organitzacions ve donat per les característiques que té com a realitat social, com a comunitat i com a organització. Depèn de l’entorn, dels alumnes i pares i del professorat. També estarà delimitat per les aspiracions necessitats, possibilitats i limitacions. El que és indubtable és que cada centre té un tarannà, un posicionament davant el fet educatiu que distingeix els uns dels altres
Els centres tenen un grau d’autonomia i pel que sembla la tendència és que les lleis que es preparen vagin encara més enfocades a dotar encara de més autonomia els centres escolars. Aquesta autonomia és suficient perquè el centre pugui definir els objectius institucionals propis en el Projecte Educatiu de Centre , el Reglament de Règim Interior i el Projecte Curricular del Centre, ara ja inclòs al projecte educatiu de centre. També elaboren el Projecte de Pressupost i de la Gestió Econòmica i fan la Memòria anual.
Font: Busquets, Lluís. Organització del Centre Escolar (Curs 95-96) Universitat Oberta de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada