Reflexió Final de l'assignatura

Bé, ha arribat el post de tancament, en el qual hauré d'ordenar els pensaments i les reflexions sobre el que ha estat l'assignatura per mi. En primer lloc, ha tingut un component pràctic i m'ha permès entrar a l'escola i veure la feina del mestre d'educació infantil en primera persona. Això ha valgut molt la pena. Descobrir, encara que només unes hores, el que es cou a dins l'escola és fonamental per saber com serà la nostra feina del futur. Agraeixo molt que se'ns hagi donat aquesta oportunitat al primer curs de la carrera. De parlar amb les mestres sempre s'aprèn alguna cosa tan a nivell organitzatiu com d'intervenció. Coses tan senzilles com descobrir que el temps a Educació Infantil es mesura diferent... que hi ha un temps per arribar, posar la bata, saludar i que aquest temps depèn del dia potser més o menys llarg. També he après que sobre el que es programa i el que s'acaba fent poden haver variacions i, que el ritme i el desenvolupament de l'activitat està en funció de com responen els nens. Tot i així si l'activitat no és el que ens pensàvem... ràpidament a canviar!!.

Pel que fa a la part teòrica, el fet d'haver treballat la lectura principalment de "nens de vidre" ens ha encaminat a posar l'atenció en com actuar davant situacions que al llibre se'ns presenten com extremes però que podrien donar-se en la vida real. El llibre ens ha servit per aprofundir en temes com ara la por, l'autoestima, els afectes a l'escola... La majoria de les intervencions han anat encaminades cap el que el llibre de la M.Carmen Díez Navarro descriu com el "pis de sota de l'escola". Aquesta mestre d'infantil parla al seu llibre dels afectes i les emocions en el dia a dia de l'educació infantil i posa de relleu la necessitat de baixar molt sovint al pis de sota de l'escola ( el de dalt és el de la racionalitat)  on trobem tot això que hem treballat a l'assignatura: les pors, les angoixes, les inseguretats... en definitiva una part important del motor de les nostres vides.

Hem treballat també recursos per tenir presents en el desenvolupament de la nostra tasca: integrar el sentit de l'humor a l'aula,  la música també com a recurs per marcar un ambient determinat, la importància de planificar una sortida/excursió, l'experiència del teatre, les titelles, l'aquarium...tot d'eines que ajuden a saber per on es belluga aquesta professió.

Per últim, no puc estar-me de dir, que el fet de tenir dues filles a Educació Infantil ha dimensionat els aprenentatges de l'assignatura. Sé que van encaminats a formar-nos com a mestres, però, inevitablement a mí, també m'han format com a mare. Ara veig l'escola de les meves filles amb uns altres ulls i començo a reconèixer noves maneres d'enfrontar-me a la tasca d'educar-les. Així doncs, he obtingut un doble benefici i reconec que m'omple de satisfacció.

I encara un últim apunt, avui per atzar m'ha arribat aquest vídeo esgarrifós.


M'ha afectat molt veure aquesta criatura i ho he volgut posar aquí, perquè crec que un altre món és possible i que l'educació ha de poder canviar aquestes coses. Educar per evitar veure això.

Els nens visiten la Universitat

Avui ha estat una dia molt especial a la Universitat. Hem acollit els nostres nens del projecte universitat-escola en una jornada que ha estat la cirereta que ha acabat de decorar el pastís. Durant tot aquest temps les escoles ens han acollit amb les portes obertes i ens han deixat capficar el nas a les seves aules. Avui els hi hem agraït amb una gran festa plena de nens.

Tots estavem nerviosos i impacients per veure com es desenvolupava el dia. Malgrat que la primera part han hagut d'esperar-se força estona pel retard d'un dels col.legis, un cop han començat a rutllar les activitats, crec que ha funcionat molt bé.

En el meu cas, puc dir que l'espectacle de titelles ha estat tot un èxit. Hem aconseguit tenir un auditori de nens molt actiu però amb un comportament exemplar. S'han implicat moltíssim en la història i han estat molt atents!.

Totes hem gaudit moltíssim fent l'activitat i, pel poc temps que hem tingut per preparar-la ha sortit prou bé!

Ha estat molt gratificant veure les cares dels nens, i descobrir que, amb una història senzilla, hem pogut fer contents a tots.

Un cop s'han fet els tres passis que teníem assignats hem anat cap a fora a ballar sota un sol de justícia en una rotllana ben gran i "marxosa". Els nens ( i sobretot algunes nenes) s'ho estaven passant d'allò  més bé amb les danses!!.

Per últim, han anat al Palau a dinar, però jo no he pogut acompanyar-los, ja que tenia els meus 2 compromisos familiars...

He de remarcar que la feina de les mestres ha estat molt valuosa. Sobretot perquè no resulta fàcil mantenir 700 nens asseguts durant tota l'estona del matí que hem estat esperant. Elles eren paciència pura i sabien dialogar quan un nen no es portava bé. En fi, que no és gens fàcil i que es notava que tenien anys d'experiència amb el treball. M'ha fet pensar, què aquest saber estar i saber guiar, no es pot aprendre de cap altre manera més que convivint-hi, conèixent els nens i  les seves reaccions, les seves pors i els seu neguits! 

La carrera ajuda, però com a totes les professions l'experiència és cabdal per ser una bona mestra!

Preparant l'espectacle de titelles

Avui hem estat preparant l'espectacle de titelles: la Núria Pascual ha portat una idea molt bona per desenvolupar un petita representació en un període curt de temps.

Farem una obra que engrescarà als nens a comptar de l'1 al 10.

Ens hem repartit les tasques per dibuixar i recopilar el material.

La segona part les nostres companyes  Patricia i Belen han fet dues exposicions molt enriquidores.

La primera ha centrat l'atenció en la manera com el protagonista de nens de vidre es refugiava convertint-se en gos i perquè ho feia. Cadascú tenia una opinió. Després hem dibuixat l'animal en el qual ens voldríem convertir per fugir de les angoixes. Jo he dibuixat un colom perquè sempre és molt suggerent imaginar-se que hom pot volar pel cel...

La tercera part ha estat a càrrec de l'Andrea i l'Olga. Elles s'ha centrat en les situaions límits en les quals la mestra no actuava correctament. Hem reflexionat sobre el que és la teoria i el que després ens amaga la pràctica. Jo crec que la teoria es quelcom a la que ha de tendir el professional: posar-se-la com a marc de referència i després la pràctica fer-la tenint aquesta referència. Tot i que no sempre s'aconsegueix, no podem permetre'n deixar de tenir la il.lusió que les coses poden surtir bé. I si alguna vegada ens desesperem, sempre va bé escoltar les paraules de John Lennon per no oblidar que la Utopia és possible.