Avui hem estat preparant l'espectacle de titelles: la Núria Pascual ha portat una idea molt bona per desenvolupar un petita representació en un període curt de temps.
Farem una obra que engrescarà als nens a comptar de l'1 al 10.
Ens hem repartit les tasques per dibuixar i recopilar el material.
La segona part les nostres companyes Patricia i Belen han fet dues exposicions molt enriquidores.
La primera ha centrat l'atenció en la manera com el protagonista de nens de vidre es refugiava convertint-se en gos i perquè ho feia. Cadascú tenia una opinió. Després hem dibuixat l'animal en el qual ens voldríem convertir per fugir de les angoixes. Jo he dibuixat un colom perquè sempre és molt suggerent imaginar-se que hom pot volar pel cel...
La tercera part ha estat a càrrec de l'Andrea i l'Olga. Elles s'ha centrat en les situaions límits en les quals la mestra no actuava correctament. Hem reflexionat sobre el que és la teoria i el que després ens amaga la pràctica. Jo crec que la teoria es quelcom a la que ha de tendir el professional: posar-se-la com a marc de referència i després la pràctica fer-la tenint aquesta referència. Tot i que no sempre s'aconsegueix, no podem permetre'n deixar de tenir la il.lusió que les coses poden surtir bé. I si alguna vegada ens desesperem, sempre va bé escoltar les paraules de John Lennon per no oblidar que la Utopia és possible.
