Ens ha explicat coses molt interessants com és la necessitat de coordinar-se amb la resta de mestres i les dificultats que comporta, ja que les mestres canvien d'escola sovint. Altres vegades la dificultat rau en les diferents maneres d'entendre l'ensenyament.
Ella ens ha recomanar pactar, sobretot si és una escola de més d'una línia amb les mestres que estan al mateix curs.
Hem estat parlant de la utilització de materials i de com guiar el seu ús. La mestra opinava que no calia marcar als nens i trobava molt interessant que fossin els mateixos nens experimentant els qui trobessin noves utilitats als materials que feien servir. També apostava per no intervenir gaire, que el nen fos lliure descobrint les noves maneres de jugar i experimentar.
Ha mencionat la importància de l'error. Per a ells, si una activitat surt bé a la primera no té cap utilitat, vol dir que els nens ja la sabien fer d'antuvi i que no aporta cap nou coneixement. En canvi, si s'equivoquen, si no els acaba de sortir, llavors per aquí es pot començar a treballar, a força de repetir d'analitzar la situació i de repetir els errors acaben aprenent.
Per acabar la xerrada, una altra idea que ens ha donat és la importància que té el fet que poder reaccionar rapidament davant d'una activitat que pel que sigui no ha motivat prou als nens. Hem de saber desmuntar ràpid i proposar una alternativa i no pensar massa en l'esforç que, potser, hem dedicat a preparar l'activitat. Si no funciona, fora, una altra cosa.
Després hem anat a la sala gran i hem penjat els petals que recollien les ja clàssiques preguntes d'aquestes trobades: Què ens ha interessat? Què ens ha sorprés? I propostes de millora.
Per últim, hem fet una mica de teatre fent veure que estavem a una cotutoria mentre ens filmaven... Bé, el teatre no deixa de ser un recurs pedagògic i avui l'hem practicat també!
