"Las personas son como las flores una es un clavel otra una azuzena; pero en la escuela los maestros no pueden encontrar esa individualidad en cada uno de sus alumnos, y los podamos a todos del mismo modo, como si fueran la misma flor. Así perdemos la individualidad. Si una persona es artista pero trabaja de oficinista no puede ser feliz, su individualidad está oprimida" Interessant reflexió de l'educador Biven Mamonta, que m'ha portat a reflexionar sobre l'escola i l'agrupament d'alumnes. De la necessitat, per manca de recursos i economicitat d'agrupar els alumnes per grau ( per data de naixement) i fixar uns objectius en matèria de competències bàsiques que han d'assolir al final de cicle. Crec que ha de ser molt complicada la feina de la mestra. Per una banda ha de complir els objectius hegemònics que és presenten tant al primer i el segon nivell de concreció. Té un horari molt pautat per a fer les activitats. Un espai molt determinat: l'aula. Tot i amb això ha de potenciar i no anul.lar la individualitat de l'alumne. Feina complicada en un sistema amb tanta "graduació".
