A la classe de dijous vem estar parlant de la música a l'aula com a recurs per a utilitzar-ho a l'aula d'Educació Infantil.
La sessió de construcció del passat dimarts a l'escola Eulàlia Bota va estar acompanyada de música relaxant i de cadència lenta i els nens hi van treballar molt tranquils. L'Angus la professora que guiava l'activitat va saber crear un espai on els nens anaven construint amb peces de fusta però no hi havia cops ni crits.
La mestra va explicar molt clarament les regles del joc: no es podien llençar les peces i s'havien d'agafar i recollir suaument. Un cop acabada la sessió mantindrien les construccions per tal de poder fer una descripció del que cadascú o cada grup havia construït. La sessió va ser modèlica. Els nens explicaven amb ets i uts el que havien construït: un palau, un hospital, una carretera, un parking... la ciutat comptava amb un requitzell d'instal.lacions plenes de imaginació. Després tots van passejar per la ciutat i com si fos una visita guiada a un museu els autors explicaven el que era cada cosa als altres companys.
Durant la realització de l'activita l'Angus em va dir que no intervindria. No faria agrupaments. Els nens triaven els companys de treball o feien l'activitat sols. Només un nen (dels petits de P3) s'estirava a terra com si tingués son i no volia prendre part. Després d'algun intent per fomentar l'interès del nen per a que construís alguna cosa i veient que el nen no volia, es va quedar assegut mirant com treballaven els altres. La mestra va respectar que el nen no tingués ganes de jugar.
L'actitud d'aquest nen m'ha portat a reflexionar sobre aquesta mania que tenim pares i educadors de voler que els nens estiguin actius tota l'estona. Buscant una mica d'informació he trobat un article de El Periodico de Catalunya, el qual, parla de la necessitat que tenen els nens d'avorrir-se per tal de potenciar la seva imaginació. El nen que tot el dia està rebent ordres, té tot el temps ocupat en activitats planejades per altres no té possibilitat de desenvolupar la seva creativitat. Es generen relacions de dependència en detriment de l'autonomia.
Al taller de construccions, un cop establertes les normes, els nens van poder fer i no fer el que volien. Eren autònoms i jugaven amb llibertat...
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=604930&idseccio_PK=1021
http://tuleitmotiv.com/Laimportancia.htm
