Avui ha estat l'últim dia que segueixo el taller de construccions. Com és habitual, els nens ha estat d'alló més creatius i tranquils. Tal i com es veu al vídeo és un molt bon taller per a relacionar-se amb els altres, proposar, negociar i interactuar. Una de les grandeses dels nens és que tots respecten i gaudeixen amb les creacions dels companys, no hi ha baralles ni desacords i tot transcorre en un ambient ben cordial. Veure'ls treballa així dóna molta pau... Entrenats en el treball cooperatiu segur que dóna els seus fruits en el futur quan hagin de treballar en equip. Estaran acostumats a comunicar-se i a arribar a acords de manera amable i això és una habilitat molt important per anar pel món. Tota una lliçó la d'aquests nens arquitectes!

Les experiències i el teatre

Avui la sessió ha estat doble. Per una banda les companyes han creat una petita activitat per fer-nos experimentar amb el tacte i amb el joc. Hem reflexionat sobre la importància que té el fet que els nens descobreixin per ells mateixos el món que els envolta. I també´com el joc és un element que pot ajudar a entendre les normes i a conviure.
Després hem estat a la xerrada d'un director novell de teatre. Ens han explicat totes les vicissituds que han de passar les companyies joves de teatre per tal d'arribar a ser professionals. La quantitat d'hores i assajos per fer una obra que potser es representa un dia o dos, sense gaire repercussió.
No va fer gaire esment a les possibilitats que el joc teatral té per fomentar les relacions i la creativitat en els nens. Jo vaig pertànyer a una companyia de teatre quan estudiava a la Universitat. Estàvem dirigits per Josep Maria Mestres i va ser una experiència molt enriquidora. Els jocs de relació que es porten a terme en un aula de teatre són molt interessants i crec que molts d'ells poden ser útil per fomentar la sociabilitat dels nens. La complicitat que s'estableix dins d'un grup de teatre és molt especial.

Aquí he trobat alguns exercicis de teatre per fer amb nens: verbalitzar,relaxar... hi ha un munt de possibilitats:
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/teatre/teatre.html

Sessió de mestres i L'aquarium

Divendres vam tenir la primera sessió de mestres. El que més m'agrada d'elles és que trobo que parlen de la seva feina amb un sentiment de vocació, que creuen en el projecte i el que és l'escola, malgrat els imprevistos que segur que es deuen trobar en el seu dia a dia. Han parlat de com avaluar als nens tan petits i la clau per a elles és l'observació: d'on parteix el nen a l'inici de curs i quines noves capacitats va adquirint al llarg del curs. Cada nen evoluciona d'una manera diferent a l'altre. Així elles se centren en el procés.

Altre aspecte que m'ha cridat l'atenció és que ha explicat que algunes escoles tenen el servei de picar a la porta perquè les famílies més desestructurades portin els seus fills puntuals a l'escola. No déu ser gens fàcil trobar-se amb famílies que viuen tan d'esquena a l'educació dels seus fills... Penso que a vegades deuen entrar ganes de llençar la tovallola, sobretot perquè la feina de mestra és una feina on no veus els resultats de manera immediata, si no que és un granet de sorra en la formació de l'infant...i que tot el que puguis aconseguir a l'escola, la família ho pot desmuntar...

Després hem anat a l'aquari. Erem una gran família d'estudiants d'Educació Infantil!!!

Ens han fet un tast del teatre que mostren als nens de les escoles en la seva visita. Ara he entès perquè la meva filla va aprendre tant d'anar a l'aquari!!!

Realment fan una activitat molt ben pensada perquè els petits participin i aprenguin ( i això segon puc assegurar que és cert,  i de manera sorprenent a més!!)

L'Anna em va portar el seu llibre "La Resiliència" crecer desde la adversidad. És una lectura apassionant de la  qual parlaré a una altra entrada del bloc... 

La presentació del fragment del llibre

Avui he passat nervis. No estic acostumada a parlar en públic, i en fi, també volia que l'activitat surtís bé. Feia molts dies que l'havíem pensat i l'havíem disenyat... Jo l'havia repassat mentalment no sé quantes vegades!!!
Però crec que al final ha sortit bastant bé!. La primera part, la d'expressar com ens sentim, la vaig trobar buscant informació sobre com educar en la intel.ligència emocional. Aquest terme fa anys que es va posar molt de moda... des  que un gurú nord-americà (David Coleman) va publicar un llibre de títol homònim. Els mitjans de comunicació acostumen a publicar articles sobre el tema... D'intel.ligència emocional se'n necessita quan hom treballa amb nens com el Pau de la novel.la, però també en totes les relacions que establim amb l'entorn: els amics, la família, la parella, els companys de feina...  A banda de la que hem fet nosaltres aquí us poso un link on hi ha tot d'activitats per potenciar la intel.ligència emocional en infants de 3 a 6 anys:

http://www.infantil.profes.net/inteligencia.asp

(Identificar els sentiments i posar-ne nom, aprendre a verbalitzar el que ens passa... Facilitem la relació amb nosaltres mateixos i amb els altres).

I encara un altre enllaç a una entrevista de l'Elsa Punset, pedagoga de les emocions:

http://www.inteligenciaemocionalysocial.com/wp-content/uploads/2010/01/20100125_LaVanguardia.pdf

La segona part de l'activitat ha estat de "collita pròpia". Se'ns va ocòrrer quan vaig llegir aquest article que us mostro a continuació:

"Hacen falta 5 cumplidos para resarcir 1 insulto

Científicamente se ha demostrado que son necesarios cinco cumplidos seguidos para borrar las huellas perversas de un insulto. Los que tienen la manía de contradecir siempre al que está delante no gozan de tiempo material para paliar el efecto perverso de su ánimo contradictor.

¿Cómo podemos aplicar en la vida cotidiana los resultados de este hallazgo experimental? ¿Cómo podemos coadyuvar a que la ciencia penetre en la cultura popular? Es evidente que los experimentos efectuados sobre los méritos relativos del cumplido y de la anatema del contrario pueden ayudar a mejorar la vida en común de la pareja. O, simplemente, a sacar las conclusiones pertinentes que pongan fin a la ansiedad generada en el contexto de esa convivencia.

La primera conclusión que se desprende de los experimentos sobre los efectos de la contrariedad provocada por el discurso agresivo se aplica a la pareja y a todas las demás situaciones que puedan contemplarse como la vida en sociedad o la política. Antes de decirle a alguien: “Te equivocas de cabo a rabo, como siempre”, habría que pensárselo dos veces.

El efecto de la palabra desabrida es más perverso que la propia sucesión de hechos. El impacto del lenguaje es sorprendentemente duradero. Es muy fácil constatar con los niños de tres o cuatro años los efectos indelebles de aprehender una palabra por escrito, de captar su significado plasmado mediante letras. Una actitud perversa la pueden imaginar con un dibujo sencillo –de un chimpancé empujando a otro al río o de una persona soltando una piel de plátano en la baldosa que está a punto de pisar un anciano–, pero en cuanto un niño ha aprendido a escribir “perverso” le quedará grabada para siempre esa palabra. El poder de la palabra escrita en los humanos supera todo lo imaginable. No me pregunten por qué.

Tal vez la palabra escrita –se empezó a practicar hace unos tres o cuatro mil años– comportaba una dosis de compromiso que nunca tuvo la palabra hablada, aunque lo pretendía: “Te doy mi palabra”, se dice. Los acuerdos contractuales son de fiar cuando se explicitan mediante un texto escrito y es recurriendo a su constancia cuando se pueden exigir comportamientos anticipados.

Lo que estamos descubriendo –ahora que científicos como el psicólogo Richard Wiseman se adentran en ello– es lo que le pasa a la gente por dentro cuando se comporta de una manera determinada. Más de un lector se preguntará, por supuesto: “¿Es posible que durante miles de años hayamos prodigado menos cumplidos que acusaciones, sin saber que estábamosdestruyendo la convivencia de una pareja o de una sociedad?”. Ahora resulta que, después de años investigando las causas de la ruptura de una pareja, el porcentaje de las que desaparecen es mucho mayor cuando uno de los miembros es extremadamente tacaño en los cumplidos, costándole horrores admitir: “¡Qué razón tienes, amor mío!”.

Que conste que los mismos experimentos están haciendo aflorar una sospecha centenaria. No sirve de nada mentir y buscar maneras alambicadas de hacer creer al otro que compartimos su criterio, estando a años luz de hacerlo. Cuando los consultores de parejas problemáticas o en vilo aconsejan mayor recato, fórmulas envolventes que disfracen la situación real o sobreentendimientos subliminales, no consiguen engañar a nadie.

Siendo eso así, resulta inevitable preguntarse por los efectos sociales de que la mitad de la población esté siempre imputando al resto razones infundadas, taimadas, perversas, interesadas para explicar su comportamiento. Será muy difícil no sacar la conclusión de que esas palabras calan hondo en la mente colectiva y acaban dividiendo en dos partes irreconciliables a la sociedad."

Així que fora retrets! Els apuntem en un paper i els llencem a la paperera! I en el seu lloc que el company del costat ens regali una frase ben maca!

El llenguatge és poderós i pot fer mal, però també pot fer bé! Ajudem als infants a que tinguin un bon autoconcepte d'ells mateixos! Animem-los! Amb bones dosis d'afecte! 

Sessió del 16/03/2010

La Marta i l'Estefania ens han parlat de la importància de l'espai i l'acondicionament de l'aula per als nens d'infantil.

Aquí en teniu l'enllaç a les gravacions que vaig fer de l'escola bressol de la Violeta i la classe de P4 de la Martina. Crec que reflecteixen molt bé aquest esperit d'espai amigable per als nens amb mobiliari a la seva mida, colors, joguines racons...

Per altra banda us volia enllaçar l'escola d'arts plàstiques on participa la Martina. Tenen un projecte de col.laboració empresa-art molt interessant. Ofereixen a qualsevol empresa la possibilitat de participar donan el material de rebuig o defectuós que tinguin i els petits artistes els converteixen en obres d'art.

http://www.santjust.org/carraublau/index.htm?detectflash=false&

La visita de la Martina a L'aquarium

La Martina va anar a visitar l'aquari de la ciutat. Va ser una sortida de mig matí, és a dir, que van dinar a l'escola.  Tot i així, ha tornar feta una experta! Coneix el nom del tots els animals: el peix manta, el llenguado,.... Aquí teniu un dibuix del que va veure:

A més a més ha portat tot d'activitats per fer a casa:

Bonic Anunci!

Recursos Limitats i Projectes Educatius d'Èxit

He trobat aquest article publicat al Magazine de La Vanguardia de 28 de Febrer de 2010 on ens parla d'una escola d'exit a Xile. Nens i nenes en risc d'exclusió que gràcies al projecte educatiu estan completant la seva formació amb èxit. Més enllà de la notícia  m'ha cridat l'atenció allò que els professors consideren clau per a l'èxit i que estic segura que a totes nosaltres encara que portem poquet temps estudiant la carrera ja ens resulten familiars:

"Los problemas sociales no se resuelven sólo con más recursos sino que es imprescindible una buena gestión y mejoras en la organización general del sistema educativo"

" Se encontraron con niños que no sabían leer ni escribir y que tenían dificultades de aprendizaje con los métodos tradicionales de enseñanza. Buscaron y adaptaronnuevos métodos, promovieron el seguimiento y la evaluación contínua y crearon cuadernos y manuales a medida"

"Primero intentan acoger a los niños desde muy pequeños y cuidan que las actividades de aprendizaje sean a su medida: entretenidas, un desafío, pero alcanzable. Un niño que no puede lograrlo que se le exige se desmotiva. Los profesores buscan explicítamente que se sientan competentes. Altas expectativas para TODOS los alumnos"

"Los padres también ayudan. Cuando vislumbran que la escuela abre oportunidades reales a los niños apoyan el estudio de manera directa.El optimismo se contagia".

"Los alumnos percibes coherencia en las exigencias. Las reglas están claras. Los profesores dedican una parte importante de su tiempo a explicar las razones que están detrás de cada norma".

"Se respira un ambiente de afecto y proximidad".

"Los colegios tienen total libertad para innovar, alargar horarios, incentivar a los profesores según los resultados escolares..."

i finalment acabo amb la darrera cita del text que trobo molt encoratjadora:

"La educación es el factor más relevante para asegurar el futuro de un país y una vía directa para proporcionar una vida mejor a millones de personas".

He trobat un link amb informació de les escoles Kipp que surten al reportatge i que als EEUU estan essent un model a nivell mundial pels seus excelents resultats, aquí teniu un video. Els nens de P-4 s'anomenen la classe dels "Llicenciats del 2026", això sí què és tenir altes expectatives!!!

L'arc de Sant Martí

La sessió a l'escola del passat dimarts va ser molt especial. Vaig proposar d'incloure dintre del material de construcció l'arc de Sant Martí de la pedagogia Waldorf que tinc a casa. Els nens em van donar les gràcies i van fer-lo servir per a crear la seva ciutat.
Aquesta vegada tots van participar i quan la mestra (Angus) els va preguntar si els havia agradat van dir que sí i que molt. Dos dels nens de la sessió tenien necessitats educatives especials, però estaven tan integrats amb el grup que era difícil saber quins eren. Tothom va demostrar novament una gran capacitat imaginativa i de concentració.  Els nens provaven de fer les construccions en alçada i molts se'n surtien prou bé mantenint l'equilibri.
La música va estar novament present en aquesta sessió. Una música tranquil.la i relaxant. No és un recurs alié per mi. A casa, les meves filles estan avesades a escoltar música tot sovint. Quan han estat jugant esvalotades amunt i avall per casa, poso música relaxant i l'efecte és immediat... la música convida a una activitat més pausada a un altre ritme.

Hi ha una branca de la psicologia especialitzada en l'efecte de la música en els éssers humans. En aquest link parla de com la música pot ajudar fins i tot en l'adquisició de la parla. La comunicació en el seu estat més primitiu està basada en la música. Quan el nadó comença a  vocalitzar ( encara no parla) basa el seu patró en el ritme i la melodia... Així els primers balboteigs es poden considerar espressions musicals!

http://tuleitmotiv.com/Laimportancia.htm

I aquí teniu un video on explica com la música té efectes beneficiosos en els bebés i nadons ingressats a l'hospital. Des de la freqüència cardiaca fins a l'estat d'ànim es veuen influenciats per la música!

La no intervenció a l'aula. També!

A la classe de dijous vem estar parlant de la música a l'aula com a recurs per a utilitzar-ho a l'aula d'Educació Infantil.

La sessió de construcció del passat dimarts a l'escola Eulàlia Bota va estar acompanyada de música relaxant i de cadència lenta i els nens hi van treballar molt tranquils. L'Angus la professora que guiava l'activitat va saber crear un espai on els nens anaven construint amb peces de fusta però no hi havia cops ni crits.

La mestra va explicar molt clarament les regles del joc: no es podien llençar les peces i s'havien d'agafar i recollir suaument. Un cop acabada la sessió mantindrien les construccions per tal de poder fer una descripció del que cadascú o cada grup havia construït. La sessió va ser modèlica. Els nens explicaven amb ets i uts el que havien construït: un palau, un hospital, una carretera, un parking... la ciutat comptava amb un requitzell d'instal.lacions plenes de imaginació. Després tots van passejar per la ciutat i com si fos una visita guiada a un museu els autors explicaven el que era cada cosa als altres companys.

Durant la realització de l'activita l'Angus em va dir que no intervindria. No faria agrupaments. Els nens triaven els companys de treball o feien  l'activitat sols. Només un nen (dels petits de P3) s'estirava a terra com si tingués son i no volia prendre part. Després d'algun intent per fomentar l'interès del nen per a que construís alguna cosa i veient que el nen no volia, es va quedar assegut mirant com treballaven els altres. La mestra va respectar que el nen no tingués ganes de jugar.

L'actitud d'aquest nen m'ha portat a reflexionar sobre aquesta mania que tenim pares i educadors de voler que els nens estiguin actius tota l'estona. Buscant una mica d'informació he trobat un article de El Periodico de Catalunya, el qual, parla de la necessitat que tenen els nens d'avorrir-se per tal de potenciar la seva imaginació. El nen que tot el dia està rebent ordres, té tot el temps ocupat en activitats planejades per altres no té possibilitat de desenvolupar la seva creativitat. Es generen relacions de dependència en detriment de l'autonomia.

Al taller de construccions, un cop establertes les normes, els nens van poder fer i no fer el que volien. Eren autònoms i jugaven amb llibertat...

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=604930&idseccio_PK=1021

http://tuleitmotiv.com/Laimportancia.htm

http://www.youtube.com/watch?v=cbkTLHXN_SY