RSS

diumenge, 24 de gener del 2010

CONCLUSIONS

Aquesta és la meva última entrada al bloc. Els mesos que hi he estat dedicada han estat per mi de molta utilitat. Em calia anar buscant informació continuament i anar observant tot el que m'envoltava amb ulls de futura mestra. Fins ara l'escola de les meves filles tenia un significat per mi. Ara en comença a tenir un altre. Cada cosa que aprenc va modificant la idea que jo tenia del concepte escola i del que allà s'hi feia. Els records que en guardo de la meva infància res a veure tenen amb l'actualitat. L'enfoc d'escola tradicional ha estat l'únic que he conegut i tot i que intuïa que l'educació a les escoles havia evolucionat, no ha estat fins ara que he descobert un nou món per mi.
Em quedo amb ganes de continuar profunditzant en tot el que envolta l'organització dels centres escolars. M'agrada tenir aquesta sensació que fa que em motivi i tingui més ganes d'aprendre. No descarto continuar aquest bloc que he encetat per encàrrec, i que m'ha servit per aclarir moltes idees a més de despertar en mi la curiositat i les ganes de fer recerca sobre tot el que té a veure amb educació.

divendres, 22 de gener del 2010

AGRUPAMENT D'ALUMNES I INDIVIDUALITATS



"Las personas son como las flores una es un clavel otra una azuzena; pero en la escuela los maestros no pueden encontrar esa individualidad en cada uno de sus alumnos, y los podamos a todos del mismo modo, como si fueran la misma flor. Así perdemos la individualidad. Si una persona es artista pero trabaja de oficinista no puede ser feliz, su individualidad está oprimida" Interessant reflexió de l'educador Biven Mamonta, que m'ha portat a reflexionar sobre l'escola i l'agrupament d'alumnes. De la necessitat, per manca de recursos i economicitat d'agrupar els alumnes per grau ( per data de naixement) i fixar uns objectius en matèria de competències bàsiques que han d'assolir al final de cicle. Crec que ha de ser molt complicada la feina de la mestra. Per una banda ha de complir  els objectius hegemònics que és presenten tant al primer i el segon nivell de concreció. Té un horari molt pautat per a fer les activitats. Un espai molt determinat: l'aula. Tot i amb això ha de potenciar i no anul.lar la individualitat de l'alumne. Feina complicada en un sistema amb tanta "graduació".

TERTÚLIES EN FAMÍLIA


Aquesta tarda he tingut l'oportunitat com a mare d'assistir a la primera tertúlia en família que es fa durant el curs a l'escola bressol marrecs. Les mestres i educadores trien una tarda per a cada aula (ells les anomenen espais) per convidar a berenar als pares i mares que vulguin i per passar una estona amb els altres pares, els nens i les educadores. Ha estat una activitat molt agradable on l'ambient és relaxat i convida al diàleg. Crec que és una proposta d'organització de la comunicació família-escola molt profitosa que s'hauria d'estendre també a segon cicle d'educació infantil. L'aula s'obre als pares i mares que en som partíceps de l'ambient on estan vivint els nostre infants. A l'espai de la meva filla els nens estan agrupat entre els nascuts al juny del 2008 i desembre de 2008. Tots tenen 1 any però es porten 6 mesos de diferència entre els més petits i els més grans. Tot i que són només 6 mesos, aquestes etapes presenten moltes diferències en el desenvolupament dels nens. N'hi que parlen, i caminen i n'hi ha que ni una cosa ni l'altra. He preguntat si feien agrupacions flexibles dintre de l'aula i si agrupaven segons nivells de desenvolupament però m'han dit que no. Hi ha 3 espais per a nens d'un any i a vegades s'intecanvien nens dels diferents espais. Si veuen un nen que té curiositat per visitar un altre espai, permeten que faci la descoberta i estigui una estona en un espai que no és el seu. Val a dir que l'escola té com dos pavellons i que les aules d'un any estan totes en el mateix pavelló i separats dels de 2 anys. Aquests intercanvis puntuals es fan entre nens d'un any.



dijous, 21 de gener del 2010

PADRINS LECTORS.UN EXEMPLE D'AGRUPAMENT FLEXIBLE


A l'escola CEIP Montseny de Sant Just Desvern s'ha intaurat aquesta iniciativa. Alumnes de 5è es converteixen en padrins lectors dels alumnes de 1er. Això requereix la coordinació dels tutors de primer i cinquè i del mestre encarregat de la biblioteca. L'activitat es presenta davant dels alumnes de 5è explicant que l'objectiu és aconseguir que els alumnes de primer millorin el seu nivell de lectura. L'activitat és de caràcter voluntari. Es proposen les parelles i al final de la sessió els alumnes firmen un contracte pel qual es comprometen a ajudar en tot el possible als seus fillols lectors en les tasques de lectura. Després es dóna una sessió formativa als nous padrins explicant com poden dur a terme la seva feina. En finalitzar es lliurà un carnet signat pel cap d'estudi ( per tal de donar-li més rellevància) que l'acredita com a padrí lector. Un cop a la setmana 1/2 grup classe de 5è visita el seus fillols de primer per fer l'activitat. La lectura la proposen els padrins, que són els responsables d'aquesta activitat. En acabar la sessió els padrins fan les anotacions oportunes al cuadern de seguiment de l'activitat.
He trobat molt interessant les conclusions que sobre aquesta activitat han publicat els mestres d'una altra escola que també du a terme l'apadrinament lector.


ORGANITZACIÓ DE L'ESPAI


Organització de l'aula de P-5 de l'escola Montseny de Sant Just Desvern.
Haig de donar les gràcies a l'escola Montseny per deixar-me gravar aquestes imatges de la distribució de l'aula de P-5 de l'escola.
Tal i com s'ha comentat a classe, l'ambientació de la classe és molt domèstica. Hi ha un espai per llegir on els nens poden seure amb coixins a terra, un espai de cuineta, un altre per construccions. Tot i que no hi ha lavabo ( per limitació de l'espai) si que hi ha una pica per poder fer servir l'aigua en les manualitats i per instruir en hàbits d'higiene. Dintre de l'aula es dóna l'agrupament. Cada taula respon a un color i els nens s'asseuen sempre al mateix lloc i amb els mateixos companys. La distribució dels nens es fa de manera aleatòria però buscant l'heterogeneïtat. Es promou que els nens que van una mica més avançats puguin recolzar i ajudar als que tenen més dificultats. Cada dos o tres mesos es fa una redistribució d'alumnes i aquests canvien de companys.
Es pot apreciar com el mobiliari està pensat i dissenyat per l'alçada dels infants. Les parets estàn decorades amb colors promovent l'estimulació dels infants.
Els treballs que fan els alumnes es penjen a l'aula.
El grup P-5 de l'escola Montseny es diu Dofins. Durant el primer trimestre van treballar tot el que estava relacionat amb els dofins. Van organitzar part dels continguts conceptuals del curs a partir de l'exploració d'aquests animals. Dibuixaven dofins, escrivien el seu nom, descobrien que eren mamífers, i a partir d'aquí que hi ha diferents espècies d'animals.
Els nens se senten molt orgullosos de pertànyer al grup i tenen molta estima a la seva aula.


dijous, 14 de gener del 2010

EL BINOMI FAMÍLIA-ESCOLA


Tinc la sort de portar la meva filla petita a una escola bressol on s'accentua de manera especial el potenciar la comunicació amb la família. El proper dia 22 de gener em conviden a compartir una estona a la tarda i berenar pares, nens i educadores a la classe. De manera natural, l'organització de l'escola estableix uns vincles, molts dels quals tenen l'origen a l'espai-nadó. Unes sessions on una educadora comparteix coneixements amb les dones que acaben de ser mares. Tota una estructura encaminada a afavorir la comunicació.
L'espai (no li diuen aula) on s'hi està la Violeta és obert i els pares poden entrar a l'espai on s'hi estan els seus fills sense cap restricció. L'espai és lluminós amb sortida directa al pati. A la part exterior hi ha un corralet per tal de tenir controlats als nens més petits. Els nens de 2 anys surten al pati sense que hi hagi cap barrera delimitada.
Els elements de seguretat són evidents a les portes i als passadissos i pati. Es nota que hi ha una feina molt acurada per decidir la distribució de l'espai i l'ús dels materials. Als pares ens reuneixen de tant en tant per formar-nos. Venen psicopedagogs a donar xerrades i ens expliquen activitats com el joc heurístic o la panera dels tresors.
També hi ha una cura especial en l'elaboració dels menús de l'escola. A diferencia del segon grau d'educació infantil ( que està coordinat per l'Ampa) aquí els menjars i la cuina estan gestionats per l'escola.
Al video es pot veure el moment quan vaig a recollir la meva filla. Els pares aprofiten per parlar amb les educadores i per estar-s'hi als espais de l'escola una estona amb els seus fills.


dijous, 7 de gener del 2010

ELOGI DE L'EDUCACIÓ LENTA

"La lentitud, vista des de la perspectiva de desacceleració, de trobar el temps just, de no condicionar el fet educatiu a la mirada constant del rellotge, esdevé avui un exercici imprescindible per sobreviure i donar un tomb a l'educació i, també, a la vida. Educació, vida, temps just, lentitud... són conceptes estretament lligats que ens porten a pensar que una altra escola és possible; una altra educació, pensada en altres paràmetres més a prop de les necessitats dels ciutadans del segle XXI. "
QUINZE PRINCIPIS PER A L’EDUCACIÓ LENTA
1. L’educació és una activitat lenta.
2. Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser realitzades, no a l’inrevés.
3. En educació, menys és més.
4. L’educació és un procés qualitatiu.
5. El temps educatiu és global, i està interrelacionat.
6. La construcció d’un procés qualitatiu ha de ser sostenible.
7. Cada infant- i cada persona- necessita un temps sostenible per aprendre.
8. Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú.
9. Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de l’educació i definir-les.
10. L’educació necessita temps sense temps.
11. Cal retornar temps a la infància.
12. Hem de repensar el temps entre persones adultes i infants.
13. El temps dels educadors s’ha de redefinir.
14. L’escola ha d’educar el temps.
15. L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.
Fantàstica reflexió la d'aquest llibre per a prendre consciència que el temps és quelcom que hem d'aprendre a gestionar i saber viure sense presses. Les tendències pedagògiques actuals sembla que van encaminades cap a aquests plantejaments i l'organització del centre escolar cal que així ho reguli. Res de presses. Saber donar temps als infants per experimentar i per a realitzar les activitats on cadascú té el seu ritme. L'escola hauria de donar exemple a aquesta societat en la qual ens trobem, on frases com no tinc temps, quin estrés, més ràpid, afanyat, va corre! estàn al primera ordre del dia en el tracte amb els infants. Els nens tenen el seu ritme, serem capaços d'adaptar-nos?
Enviat per a8064179 Classificat com a General

dimarts, 5 de gener del 2010

ORGANITZACIÓ DEL TEMPS, AGRUPAMENTS D'ALUMNES, ORGANITZACIÓ D'ESPAI

M'ha cridat l'atenció de la lectura que estic fent del manual: Organitzacio del Centre Escolar de Lluís Busquets ( 1995, UOC) l'apartat que destina a la gestió del curriculum i com qüestiona aquests tres punts de l'organització: el temps, l'agrupament d'alumnes i l'organització d'espais. Es veritat que vist des de fora i per una neòfita com jo poden semblar intocables, però no cal anar massa lluny per veure que tot plegat és una convenció i qualsevol altra organització d'aquests tres intocables es pot donar perfectament, sempre que hi hagi la finalitat d'assolir els objectius del currículum.
Pel que fa a l'agrupament d'alumnes ja vem veure al CEIP Eulàlia Bota que un cop a la setmana fan tallers on nens de P3 P4 i P5 s'agrupen i realitzen les activitats junts. El resultat d'aquesta proposta és molt positiu perquè els nens més grans ensenyen als petits i això repercuteix positivament en la seva autoestima. Per altra banda els més petits se senten molt agust quan són cuidats i atesos pels nens més grans.
Una altra de l'escoles va optar perquè al cicle d'infantil no hi haguéssin ni taules ni cadires. Va organitzar l'espai d'aquestes aules en racons saltant-se la convenció i els resultats també ens han dit les mestres que és molt bó. També aquesta escola innova en la concepció de l'horari ampliant mitja hora de 9 a 9.30 el temps d'entrada dels alumnes al matí.

Tots tres exemples han incidit sobre aquests tres punts. Les escoles que es continuen regin per la convenció mostren, segons Busquets, l'exercici de poder en el centre escolar.
També el temps es pot administrar com a instrument de coacció, de premi, o bé, de càstig. Repetir curs podria ser entès des d'aquest prisma...
Per altre banda m'ha semblat interessant com el CEIP Concepció de Barcelona va saber gestionar la sisena hora per crear un centre on l'educació musical és l'eix del projecte educatiu:
http://www.tv3.cat/videos/1646609