Comença un nou curs.

Reprenc l'activitat d'aquest blog, que ja s'ha convertit en el meu company de viatge al llarg d'aquesta nova aventura que suposa per a mi el retorn a la Universitat.
Després d'haver estat l'eina que em va servir a Sistemes Educatius i a Intervenció a l'Aula, ara serà el testimoni de les reflexions i aprenentatges de l'assignatura d'Alfabetització Digital.

I sí, la veritat és que em considero bastant analfabeta digitalment parlant... Així, doncs, vinc amb la ment i les expectatives ben obertes per tal d'assolir aprenentatges que m'ajudin a tenir una mica més de desimboltura en el món digital.

El primer dia la professora Sandra ens va suggerir que ens féssim les següents preguntes, per tal de tenir un punt de partida, del que és per nosaltres la tecnologia.

Aquí les teniu:

1. Records d'Infància

- La cua de nens que es formava per entrar a l'escola bressol
- Els jocs al carrer amb les meves amigues/ veïnes. Exploràvem l'entorn i moltes vegades, el portal de l'edifici on vivíem es convertia en la nostra ludoteca particular.
- Les vacances de platja i piscina

2. Records de Casa

- Els jocs amb la meva germana, poc de nines i més de contacte, de saltar i ballar i cantar.

3. Records a l'Escola

- M'enorgullia perquè mai no em castigaven. Sempre castigaven als mateixos. Els feien sortir fora, al passadís
- Recordo les classes de gimnàstica rítmica, saltar a la corda, les gomes,...

4. Tecnologies

- El gran esdeveniment era la pel·lícula que un cop l'any passaven al menjador de l'escola. Sempre era la mateixa: "El coloso en llamas" Amb una tecnologia que encara no era ni de vídeo, una mena de projecció semblant al super8 però amb so.
- No hi  havia ordinadors: tot s'explicava mitjançant la pissarra, els llibres i quaderns.

A casa:
El meu pare treballava amb l'ordinador ( era programador informàtic) i això era bastant poc habitual. Tenir un ordinador personal a casa als anys 80 era molt estrany. Les amigues venien a casa a veure com era. Els jocs eren molt rudimentaris, sense joystick ni ratolí.
De petita programava petits problemes de lògica senzilla amb un llenguatge anomenat Basic, que ja deu d'estar completament obsolet.